5. Abans d'un pas important sempre hi ha una Gran Celebració.

Que no m'he de casar? En el que m'agraden a mi aquests combois.... No ni poc!!!

Resulta que al meu poble (Guadassuar) com en altres pobles, s'estila "La Carta d'amics".
La Carta és una especie de contracte on s'escriuen les clàusules a seguir en cas de Celebracions, ja siguen casaments, batejos o comunions.
S'escriu i es signa per tots els membres del grup abans de casar-se la primera amiga de la quadrilla, i es segueix per a totes les que van darrere, no ens deixem cap detall: Metres exactes de traca (coets), jornals que hem d'estrenar, ram de flors, ...
L'objectiu és juntar-nos a totes en aquests esdeveniments i d'aquesta manera seguir la relació d'amistat.
Bé doncs, a la nostra Carta acordàrem que als 45 anys si no t'has casat has de pagar un convit a les amigues per celebrar-ho. D'aquesta manera tú també tens la teua Celebració.

Com que jo no sé si em casaré, i vaig  fer un pas decisiu i irreversible en la meua vida, i m'ho vull celebrar per tot lo alt, vaig pensar que era un molt bon moment de fer com si em casara abans d'inseminar-me. Així podia beure i fer el que m'apetira sense pensar en els xiquets que m'estan esperant quan arribe a casa. Jeje.

Aleshores vaig fer un video d'uns 5 minuts explicant a les meues amigues de Carta el meu projecte. Elles es van sorprendre però, coneguent-me com em coneixen, es van alegrar molt i fins i tot es van comboiar. Sabien que jo anava a fer algo diferent, i els va agradar.

Així doncs, el proper 5 d'agost celebrarem el meu Comiat de Fadrina en Guadassuar aprofitant que és el meu sant, La Virgen Blanca de las Nieves, i que és primer divendres de mes i festa al meu poble.

Seguidament el 19 faré "l'ensenyà del trage" a ca ma mare i a l'endemà celebrarem tots junts "la No Boda de Blanca" en la Cotonera de Guadassuar.

Som una vintena comptant a les amigues i els de casa, perquè si he de convidar a tots els que conec... no tinc prou Saló per clavar-los a tots! jejejje.

Parlant ara de la vestimenta... El meu trage no serà blanc sino de color.
Ma mare se n'anà en Falles a València i va veure un xulíssim a un aparador. Em va dir que era el vestit de la meua Cerimònia, perquè era molt original i era un estil molt diferent a tot.
A mi em va encantar, era eixe!!!

Ma mare no sap cosir, però és atrevida, i jo atrevida per posar-m'ho tot! jejeje.
Així que li vaig dir si podia fer-me'l ella. Era un orgull per a mi portar un vestit fet per ma mare en un dia tant important per a mi com la celebració del meu futur embaràs.
Vam triar el color de la tela i ma mare va començar a fer el cos.
Les proves han sigut molt emocionants i ens hem rist molt.
Al principi, com ma mare no sap fer la peça del pit, em va fer uns cons que semblava Madona pels anys 80 amb la cansó Give it to me!  I jo li la cantava a ma mare quan em probava el coset, jejejejej.
Després, com que la tela es desfila amb facilitat.... ens vam posar a cremar els filets, sí, a cremar, som així d'animals, jejeje. Bé, se'm va escapar una espurna del misto i vaig fer un foradet al vestit, mare meuaa que ens el carreguem! jejejejje.
I no s'acaba tot ahi. L'altre dia provant-me'l, com sóc tant fineta.... em vaig carregar la cremallera, jejejejejejjeje.
Així que no sé cóm arribarà, però eixe dia aniré en el vestit fet per ma mare tota orgullosa!
Espere que vos agrade! Va amb la meua personalitat, és total!

Ja ho documentaré en fotos quan les tinga. :-)

Espere haver-vos entretingut i arrancat algún somriure!!

Gràcies per llegir-me!!

4. Decidit: Un crio de Cryos tindré.

Cóm triar el lloc? Tots són competents, tots tenen les últimes tecnologies i les més adequades. És una tasca difícil, però crec que dins la seua personalitat, cadascú ha de triar la seua pròpia opció.

Els llocs on em vaig informar:
IVI (València): Vaig telefonar per informar-me de la vitrificació d'òvuls, fa un any i mig aproximadament, i em van atendre molt amablement. El preu em va semblar raonable. Vaig rebre correus insistint en que anara a la primera consulta, que la tenia gratuïta per anar recomanada pel meu ginecòleg.

Instituto Bernabeu (Alacant):  Volia concertar una cita per a que m'explicaren el tema en persona, ja que passava per Alacant, i em van dir que era impossible i que ja em telefonarien. Quan ho van fer em van dir que em comentarien el preu i, si decidia fer-ho, ja parlariem un altre dia. Em vaig sentir com si fóra només per a rics! i les persones "d'a peu" no puguérem accedir als seus servicis.
Mare meua! Descartada ipsofacte!!

En el meu camí, de casualitat, em vaig topar amb Cryos, la que ha sigut la meua elecció final:
Vaig quedar per a prendre algo amb una amiga i aquesta va portar un altra amiga. Quan vaig comentar el meu projecte em va dir, aquesta xica, que podia comprar l'esperma per internet.
Com que ja ho havia escoltat li vaig demanar que m'ho explicara. Em vaig anotar el nom de la pàgina i en arribar a casa, tanquil·lament, vaig navegar fins llegir-m'ho tot. Vaig curiosejar entrant en totes les pestanyes i estudiar-me bé el procés.

Cryos té una pàgina web molt completa. Pots buscar el donant perfecte amb un buscador on sel·lecciones les teues preferències i en acabar poses "afegir a la cistella" i pagues, jejeje.
És molt futurista!!
El més emocionant és quan et trobes un donant que t'explica exhaustivament la seua vida, i sembla que el conèixes i tot!! Hi ha qui puja la foto de quan eren menuts, altres que tenen el seu arbre genealògic per veure si els pares tenen els ulls d'un color o els cabells d'un altre. (molt curiós!)
També m'he trobat un, el meu preferit de moment, que té una carta escrita a mà amb la seua lletra, que és igual d'horrible que la meua, jejeje, i on posa que es sent afortunat de poder ajudar a famílies a tindre fills.

Ahir, li vaig fer una ullada amb ma mare al costat: Quasi ens pixem de riure quan ella em deia:
Ma mare: Eixe no perquè fuma, eixe no perquè beu alcohol 10-20 vegades a la setmana. Va ser un moment amb ma mare inigualable!!! :-) I vam sel·leccionar alguns de preferits.
Les meues preferències són que siguen A-, com jo, ja que així em puc estalviar un tractament que de l'altra manera deuria rebre, i ja que pague... trie, jejeje, i que tinguen els ulls i cabell claret, com jo de xicoteta.

Comentar també, que hi ha una persona que està a la teua disposició per si vols preguntar-li dubtes en espanyol, ja que la seu està a Dinamarca. Li diuen Jacqueline.
Li vaig enviar un correu electrònic i li vaig preguntar els meus dubtes:
- Si era fiable, ja que et venen l'esperma, i no saps de quí és. Em va contestar que més de 500 famílies que han tingut fills a Cryos els avalen. I la veritat que a la pàgina podeu llegir testimonis de gent arreu del món que ha aconseguit tindre fills gràcies a ells.

- Com que t'ho envien a casa i tu t'insemines tranquil·lament, has de pagar els ports i el hidrògen líquid o el gèl per conservar-lo en òptimes condicions fins que faces ús d'ell.
A mi, que encara no tinc festa i ja estic pensant en viatjar, se'm va ocórrer invertir eixes despeses en viatjar i visitar Dinamarca, que mai hi he estat. D'aquesta manera també podré conèixer de primera mà el Banc d'Esperma més gran del món. De la mateixa manera també podré conèixer Aarhus, la Ciutat universitaria on es troba i provablement el lloc de naixement del meu donant.

Li vaig preguntar a Jacqueline si allí mateix m'ho podien intruduir algún personal especialitzat, i em va dir que no, però que no era complicat, que les instruccions venien dins i el instrumental també. I, de fet, he visualitzat un video de cóm fer-ho a la seua pròpia pàgina i no és complicat.

Dinamarca és el país que menys corrupció té, la gent confia en el veí, no amaguen les coses de valor perquè confien en la gent, deu ser el Paradís, jeje.
També tenen la mentalitat de donar esperma com nosaltres donar sang, tot per ajudar als altres.
I eixa mentalitat ha sigut el que m'ha decantat definitivament.


Sempre s'ha de tindre un PLAN B, aleshores estic molt tranquil.la ja que m'emporte a ma mare de companya de viatge en aquest pas tant important en la meua vida, i si no em quede a la primera sempre ens quedarà el record d'un viatget!!

Com que no sé si em quedaré embarassada a la primera, la meua segona opció, que ja he contemplat, és anar al IVI i que em porten ells el control i el que necessite.

PROS:
- És un país diferent i el viatge que ens emportem a la motxilla de les experiències no té preu. Ja pujaré fotos del procés. Jejeje.
- Per intentar-ho no perd res, si no em quede puc tornar-ho a intentar de seguida, ja que és com tenir relacions sexuals naturals. No he d'esperar mesos o menstruacions per tornar-ho a intentar.
- Tries l'esperma que tú vols, del color de pell, alçada, color i tipus de cabells, color i forma d'ulls, tipus de sang, i zona del món de procedència d'on prefereixes que siga.


CONTRES
- Has d'anar fins allí, trasllat, allotjament i no coneixes la zona.
- Comunicació: s'ha de saber un poc d'anglés, a veure si demanes l'esperma i no t'entenen i et donen un òvul, és un dir, jejeje.
- Com que t'ho poses tú i no eres especialista, potser no ho faces bé.

Segur que se vos acudeixen molts més, podeu afegir-los i d'aquesta manera cauré en ells abans d'anar-me'n.
Tinc previst moure cap al 25 d'agost, vaig a esperar-me a aquest pròxim període fèrtil per calcular bé i ja comprar-nos el vol i l'esperma de donant.

Espere haver-vos ajudat amb les opcions que he intentat jo.
Potser deuria d'haver-ne buscat més, però pense que quan algo et fa bategar el cor ràpidament has de fer cas.

Fins la setmana que ve!!! ;-)

3. Mare, vull ser mare!! :O (Cóm reacciona la gent davant la notícia)

Arriba el dia de compartir el meu somni. És el moment de posar a prova el criteri de pensament social d'una societat avançada i moderna del segle XXI.
Com no podrien ser altres, els primers en saber-ho van ser la meua família. Vos pose en situació:

Dinant en casa paella, al voltant del caldero amb els meus pares, germans i cunyades.
Jo amolle: "Vull ser mare!" (En aquests moments estic soltera).
Les reaccions van ser diverses:
Doncs alguns em van dir: "Ole! Endavant!"
Altres: "No et compliques, en lo bé que estas...."Jejejeje.
Em fa gràcia perquè la gent que té fills em diu que no en tinga, i em xoca.
Jo, quan en tinga ja podré comparar, si no en tinc no puc saber-ho. ;-)

Com podeu imaginar, et trobes davant diverses opinions enfrontades.

Socialment sóc una persona que no em talle a l'hora de contar les meues coses, és més, necessite contar-ho per veure cóm reacciona la gent, per saber si estic boja o és algo comú, jeje. és el meu termòmetre social. Encara que després prenc les meues pròpies decisions.
Quan em juntava en els amics o companys, si eixia al tema, jo ho comentava i explicava el meu projecte.
La gent sol al·lucinar, ja que no està prou vist socialment ser mare soltera, som poques les que ho decidim, encara que cada vegada som més.
Aleshores la gent es sofoca: Estàs boja! La teua vida canviarà 360º!! Ja no podràs eixir de festa quan vulgues!!! Ja no podràs viatjar!!!!
I tenen prejudicis: T'eixirà bessonà! jejej.
Però jo ho tinc molt clar, vull començar aquesta nova etapa de la meua vida. Tinc molta il·lusió i un sentiment molt positiu cap a l'experiència.

Et trobes identificada en el meu cas?

2. Tot va començar... (L'Origen)

Us preguntareu si em va vindre la inspiració un dia quan em vaig alçar del llit, o quan estava de festa, o quan vaig veure un bebé o una panxolia pel carrer.... doncs no. El que he experimentat ha sigut evolutiu.

Primer tens ganes, després t'ho imagines, ho somies, i definitivament ansies adquirir el compromís de donar un pas a una nova vida; en definitiva, un estil de vida diferent del que has viscut fins ara. 

Un pas que comportarà dedicació a una personeta nova. I a partir d'eixos moments és quan comença el teu cap a cabilejar, a imaginar-se fent coses. És la part eixa del subconscient que diu: "I si....??" Què passaria si...? I vas veiente cómoda amb les coses que imagines i que potser passaran.
M'he visualitzat comprant el "predictor"( jejeje).
He experimentat eixe nerviosset abans de saber si vaig a ser mare o ho hauré de tornar a intentar. M'he imaginat super gorda que ja quasi no em puc ni moure, jejeje, i cada cosa que he imaginat em fa feliç, em fa sentir cómoda, i totes eixes sensacions imaginàries em fan tindre ganes d'experimentar-ho en la realitat.
Tinc clar que ha arribat el meu moment.

La gent que em coneix sap que no m'he privat de quasi ningún capritxet: sopars, viatges, desitjos,... i sempre pensant solament en les meues intencions. Ha arribat el moment de deixar de pensar en mi i començar a tindre en compte que tot el que faig, absolutament TOT tindrà conseqüències en un futur pròxim (sóc conscient).

No obstant, en l'actualitat, tinc dos sentiments oposats totalment:
Per una banda, per exemple, quan m'alimente: ja no pense en si engreixa o em deixa d'engreixar pensant en la "operación bikini" ditxosa (jejeje). Ara pense en els nutrients que té, perquè ara he d'estar forta i saludable per poder engendrar.
Per altra banda, com sóc molt eixidora, en aquest moment estic mentalitzada a tirar "l'últim cartutxo"(jejeje).  Sembla com si m'anara a morir o algo així, però és com si féra una despedida constant, si m'apeteix fer-me una cervessa me la faig, si m'apeteix fumar-me un cigarro me'l fume. Sense excessos, perquè mai he sigut d'excessos.
D'aquesta manera, per al meu parer, m'ho disfrutaré intensament, i quan comence l'embaràs, no tiraré res en falta, i em dedicaré en cor i ànima al meu fill/a.

Donar-vos les gràcies a tots/es que vau dedicar uns minuts de la vostra vida a llegir la meu primera entrada. Vos anime de tot cor a que participeu deixant comentaris: opinions, fer aportacions personals etc.

Fins la propera! :-)

1. Això va ser i era...

Benvinguts a tots i a totes!

Sóc Blanca i tinc 36 anys. 
Els trets personals que em defineixen són: 
- Simpàtica. M'agrada riure i fer riure.
- Disfònica crònica. (Logopeda verborreica, sóc un xorro parlador).
- Segons el meu traumatòleg sóc Hipercinètica, jeje, que no pare en torreta, vamos. 
- M'encanten els xiquets/es, per aquest motiu, sóc afortunada en la meua feina: mestra.
- Practique la natació i forme part de l'Associació Dansa Oliva, una Associació de Dansa del ventre. 
- Diuen de mi que sóc una "Ninfómana social" perquè sempre tinc l'agenda plena de plans per fer amb molta gent de tot tipus, que amb el pas dels anys he tingut l'oportunitat de conèixer.

Sempre he dit que seria mare, però malgrat ser la meua finalitat, no he trobat al meu "príncep" :-)
He gaudit de tres relacions "serioses" on he aprés molt dels meus sentiments en diferents situacions (bones i regulars), de fer plans de parella, i eixes coses que es fan quan som dos...  però sobretot m'ha permés apendre de mi.
Al meu pensament sempre ha estat present el sentiment de voler formar una família formada per un pare i una mare, malgrat això, en ocasions, les coses no surten tal i com ens agradaria i, com faig en tots els aspectes de ma vida, m'he adaptat als canvis.
He gaudit molt i estic molt agraïda de les oportunitats que m'ha oferit i m'oferirà la vida.

I després de meditar-ho molt vaig a començar el meu procés d'inseminació artificial.

Vos preguntareu quina és la finalitat d'aquest blog? Pues bé, pense que amb la meua experiencia del procés puc ajudar a altres dones que estan en la mateixa situació. 
Per una banda, ens pot posar en contacte, i per l'altra, podeu traure informació veridica d'un cas real.
Espere que gaudiu de les meues entrades i que el blog es puga convertir en un punt d'encontre de lliure opinió amb els vostres comentaris.