Hola a tot@s!!!
Com que no tinc més informació vaig a contar-vos algo (per la meua part interesantíssim) què també he portat a terme i així ho deixe guardadet al blog per a quan em faça major i li ho puga llegir als meus fill@s, jejjejeje.
Anem allà!!
Des del moment en el que Toñi, de
Psicofertilidad Natural, em va proporcionar el Programa personal per a la fertilitat em va informar i aconsellar que realitzara alguna de les teràpies psicològiques que ajuden a la fertilitat i em va recomanar a
Gabriela Cunha, la seua psicoterapèuta.
De totes les pràctiques que elles treballen (Reiki, Meditació guiada d'úter, Mindfulnes, constel.lacions familiars, kinesiologia, acupuntura, reflexología podal, ...) em va recomanar la Teràpia Gestalt.
Durant la 1a quedada amb Gabi vam estar al voltant de 2 hores parlant dels meus familiars i ella anava comentant-me les seues objeccions conforme anava jo dient-li dates de naixement i de defunció.
Van haver dos moments en els que ella em va dir dos conclusions veient les dates que li vaig facilitar i aleshores els meus ulls es van omplir de llàgrimes retenint-les, perquè em feia vergonya plorar davant d'ella, com que l'acabava de conèixer!!
I la veritat que quan algo et remou és perquè algo de cert té, no? El teu subconscient ho sap. Quín descobriment! Quínes sensacions més estranyes però dolces i emocionants!!
Algunes de les conclusions que vos puc contar van ser què estic repetint el patró que, des dels meus avantpassats han estat repetint una generació darrere un altra. Per exemple una tia del meu iaio patern no es va casar, la cunyà del meu iaio tampoc, i ma tia paterna, l'única germana de mon pare no té fills. Jo he fet una boda "con ausencia de macho" segons Gabi. Una no boda, una boda sense home, com vullga dir-ho. Però siga com siga estic repetint el patró. Eixa información està dins l'úter i ho heretem.
Aleshores vam treballar amb uns cascs on jo escoltava una música repetitiva que estimulava la part posterior del cervell on està el subconscient i ella em feia unes preguntes que jo havia de contestar mitjançant aquesta pràctica tant curiosa.
En acabar em va dir que es deia estimulació bilateral i haviem tret informació del meu subconscient. Jo mateix em vaig contestar als meus dubtes existencials, i també vam treballar els meus nòduls, sí, la meua disfonia crònica, ja que segons la seua professionalitat els tinc perquè m'he callat moltes coses i m'he d'expressar!!! La veritat que ho estic practicant i em quede menys afònica al mateix temps que sent més pau.
Un altre dia vaig estar escoltant la mateixa música repetitiva, què alternava el so en cada auricular, i ella, al mateix temps, em realitzava una visualització guiada. Em va dirigir cap a un paisatge preciós on jo em vaig imaginar el mirador del Barranc del Infern en la Vall d'Ebo.
Allí vaig veure un arbre, em vaig girar d'esquena i mon pare recolzà la seua mà damunt el meu muscle, al seu muscle el meu iaio, i així sucessivament fins tots els homes avantpassats meus. A l'altre muscle ma mare, al seu la meua iaia, i així totes les dones del meu clan.
En acabar la pràctica i acomiadar-nos amb un tendre abraç com és costum en Gabi, em va dir que jo ho estava fent molt bé i que quan m'havia dit allò del muscle m'havia inclinat cap a un costat i després cap a l'altre i ni me n'havia adonat! Això és perquè ho visc! jejeje.
Recordeu que Juana Crespo m'havia vist unes gotetes de sang dins l'úter? Doncs Gabi em va dir que la propera sessió anàvem a fer una pràctica amb l'úter. A mi estes coses m'encanten! jejejej.
I l'últim dia arribà sense jo saber-ho.
Com cada quedada, en arribar m'oferí una infusió i me la vaig fer mentre em relaxava en la sala d'espera tant bonica, sencilla i plena de pau que té.
Quan vam començar a escoltar la mateixa música repetitiva i, com en totes les practiques, em va demanar que tancara els ulls i que no els obrira fins acabar. A mi eixes coses em costen molt perquè m'agrada mirar a la cara de la gent mentre parle o em parlen però mira, em va eixir bé, vaig aguantar sense obrir els ulls!!!! jejej.
Vam començar visualitzant la mateixa escala, porta i paisatge on vaig anar en la passada visualització però esta vegada no hi havia un arbre en arribar al paisatge preciós sinó que estava el meu úter!!!
De color morat i molt brillant! Gabi em va fer unes preguntes referides a qué em demanaven cada una de les parts de l'úter i em va vindre al cap que l'úter em demanava paciència, els ovaris carinyo i les trompes de Fal.lopi em demanaven circulació, que les deixara fluir. No em pregunteu per què ja que en eixe moment estava estimulant el meu subconscient i vaig dir el primer que se'm va ocórrer, jejejjeje.
M'apetia abraçar al meu úter, li ho vaig dir a Gabi i em va dir que l'abraçara. Jo vaig notar com si fóra un ninot de peluix i em vaig posar els ovaris damunt dels muscles. Des d'aquell dia ho imagine prou sovint i em sent super bé.
Durant la visualització Gabi em va preguntar si veía alguna taqueta dins l'úter i jo no veía res, veía l'úter d'un blanc brillant com si fós quan ix el sol d'entre els núvols i sembla un ventall de rajos.
Aleshores jo no veía cap objecte obstructor dins l'úter i això era molt bo.
En acabar la pràctica Gabi em va dir que ja havia acabat la seua feina amb mi, i em vaig sentir super trista. Jo vaig començar aquesta pràctica amb ella perquè Toñi m'ho havia recomanat però m'havia enganxat a la necessitat de parlar amb Gabi, ja que cada vegada que ho feia em sentía més lliure, més jo, més pura i més tranquil.la amb mi mateix.
Gràcies Gabi!!!
M'has descobert una faceta de la meua personalitat que desconeixia!!
Bé, qué? heu flipat un poc? Jejejejje. Sé que va dins la línia de lo alternatiu i molta gent no es creurà res però només vos ho vull comentar per a que sapigau tot allò que he fet i que tot açò existeix.
Sols espere que hageu gaudit de llegir-me i hageu rist un poquet, jejeje.
Salutacions i fins la propera entrada!!!
