Hola de nou a tot@s!!!!!
No m'entretinc més. Continue...
I va arribar el dimecres esperat. i allà que se n'anem ma mare i jo d'excursió a València.
Tots agobiant-me, que estiga queteta, que no faça animalaes, que em cuide, que no vaja de festa.
La gent es preocupa, mooolt!!
Gràcies, però tot allò que em diuen em fa pensar que ells creuen que sóc una irresponsable, i em fastídia que m'ho diguen tantes vegades. No ho puc evitar. I més prenent-me progesterona... que estic més alteraeta encara, jejeje
I de sobte em telefona la meua amiga Clara per desitjar-me sort i eixes coses que fem les amigues, energia a topeeee!!! I em diu: et note molt tranquil.la, no?? ejjejejejejje.
I li dic: sí, no sé, això no ho puc controlar, estic tranquil.la iau. Ara la feina l'han de fer els professionals, jo ja he sigut bona pacient. Esteu tots més nerviosos que jo! jejejeje.
Ma mare estava atacà. Jo entenc que és ma mare i que pateix per mi, tooota la vida. Però... la que ho ha de patir/parir sóc jo! Jejeje.
Com que arribem en molt de temps anem a Mercadona, que està enfront d'Equipo Juana Crespo, i comprem, per si en eixir jo no podia carregar pes, ejejje.
En entrar en la Clínica ens diuen que ens esperem i ens posem les dos a llegir. Que per cert, em vaig emportar un llibre que és una passada i vos el recomane totalment, tant si sou o aneu a ser mares/pares o no.
Li'l vaig regalar a la meua amiga Elena pensant que estaria interessant i ella s'ha comprat el 2n i tot!!! I me l'ha deixat. Segons ella: Me l'he de llegir abans de ser mare!!! Perquè hi ha coses que li agradaria haver sabut abans.
El llibre es diu:
"Eres una madre maravillosa" de Lucía tu pediatra.
Tardàren prou i ens criden: Entrem a una habitació com d'hospital i ens diuen que ens canviem. Ens donen una bata d'eixes verdes que per darrere se't veu el cul entremiges, i jo dient-li a ma mare que me la nugara bé per a no fer strepteasse!! jejeje.
Havia d'entrar amb la vejiga plena, i jo sóc super pixona i ja havia fet pipi només entrar perquè no m'aguantava. Ara tenia ganes de nou però podria ser un poc de nervioset.
A banda ma mare i jo fent rises, un poc de nervi i un poc de lo surrealista de la situació anàvem vinga la carcallà. L'infermera diria: estes no están bé! jejejej.
Entrem a quirófan amb uns peücs i el gorro de la foto, a banda de la bata.
M'aspatarre al potro i m'expliquen tot el que m'anaven a fer amb detall:
En eixa pantalla veuràs cóm entra la cànula dins el teu úter i soltarem l'embrió en l'endometrio.
En esta altra pantalla veuràs cóm extraurem el teu embrió per introduir-lo dins la cànula.
I la biòleg ens va entregar un full on apareixia una foto del meu embrió. Super curiós, però només es veuen rogles, com si fóra una tallà de xoriço, jejeje.
Tot el que m'explicàren anàven repetint-m'ho a cada pas. Aleshores vaig veure cóm xuclaven amb una cànula el meu embrió, què estava esperant-me... I vaig veure en l'altra pantalla cóm Juana Crespo m'introduia la cànula, li passava la biòleg l'embrió i me'l deixava caure dins l'úter, exactament damunt de l'endometrio (que té nom antic d'home major) jeje.
Una cosa curiosa és que Juana no parava de dir: a veuràs com esta xiqueta s'agafa ben fort, tú i la teua xiqueta, ... Només que deia "xiqueta", i jo pensava: no vaig a dir-li res, que és il.legal dir-me el sexe. També, xarrant-ho en la gent, hem arribat a la conclusió que pot ser que ella siga feminista i canvie el terme "bebé" per "xiqueta", per exemple. Pero bé, a mi m'és igual el sexe, jo vull EMBARASSAR-ME!!!!! I que estiga sà/sana, clar!!
En acabar em van proporcionar una ecografia, que no es veu res, bueno sí, la meua vejiga plena!
jejejje.
I vam abraçar a Juana Crespo!!!
Estavem emocionades, ma mare li diu: És que Blanca et té molta fé. I li dic jo: Juana, jo amb tú hasta el final!!!
Ah, i ma mare li pregunta: Ara ha de fer vida normal? Però espera, que és que la seua vida no és molt normal! Jejejje.
Juana digué: Els jóvens peguen un polvo i se'n van de festa per ahi! I nosaltres li hem posat un embrió que ja té 6 dies. Doncs ella que vaja al seu ritme!!!
Només em van prohibir portar pés i fatigar-me iau.
En acabar ens van acompanyar a l'habitació i em van deixar una tablet per a fer un qüestionari de satisfacció.
Com que em van dir de fer vida normal, se'n vam anar les dos de soparet!! Ara sí, jo sense beure alcohol, aigua en gas em vaig demanar, perquè no puc beure gluten, ni lactis, ni sucre, ...
I ara, per si de cas, tampoc: pernil ni embutits curats, peix cru(en lo que a mi m'agrada...:() ni amanides fora de casa(perquè no sé si están ben rentades), ...
En lo eixidora que sóc jo... se m'estan llevant les ganes! ejjejeje.
I ara res, a esperar.
L'ansiosa espera fins el dia que em faça l'anàlisi de la BhCG, vulgarment anomenada Beta, i saber si estic embarassada o no.
Mentrestant ja no bec gens d'alcohol i l'alimentació l'estic fent d'embarassada, per si de cas.
Ara és com estar al purgatori: Ni dins, ni fora. És que estic fent un esforç però no sé si estic fent-lo per a res o per a algo.
En fi, ho passarem. Jejejjeje.
Fins la pròxima entrada!!!
