37. Per què Valentina València i no un altre nom?

Hola de nou, pinolectors!!

Espere que hàgeu descansat i desconnectat un poc durant aquestes vacances i que la mona haja acabat bé malgrat la pluja!

Jo del viatge m'agradaria destacar:
Valentina València no m'ha donat gens de feina. S'ha portat com una campiona, i això que hem patejat tot Oporto amb les seues pujades, baixades i escalons.
Hem fet 1.700 km amb el cotxe i he conduït turnant-me amb Clara. Hem atés a les meues necessitats d'orinar i de cansanci. Així és que es pot fer, i dic açò perquè quan deia que me n'anava de viatge la gent es posava les mans al cap. Si estic bé, ho puc fer. Seria diferent si tinguera complicacions de salut que perjudiquen al bebé o a mi.

Bé, al que anava, volia explicar-vos l'origen del nom de la meua futura filla: "Valentina València". De cóm se'm va ocórrer i per què.

Doncs, farà un parell d'anys, de camí a Madrid amb el meu amic Javi(company de batalles i confessor incondicional) per anar de festa i passar el cap de setmana, anàvem xarrant i vam començar a imaginar noms posibles per als meus futurs fills.

Jo li deia que m'agradaria que tinguera, en el nom, algún motiu valencià, de la zona o algo significatiu que ens identifique, com: Sérpis, Segària, Montgó, Bèrnia, Xúquer, València, ...
A mi València només ja m'agradava però pensava que els companys/es de classe li farien bulling amb cansonetes com Valènciaaaa, és la terra de les Falles de la llum i de l'amooor!!!
I li vaig dir a Javi, i si li posem algún nom davant? ______ Valencia? I m'agradava, vam estar provant: Blanca València, Carla València, ______ València, ... I quan vam dir Valentina València ens va encantar als dos!!!! Va ser amor a primera oïda!

I la conversació va canviar i ja no ho vam tornar a comentar. Però un dia Javi em va dir: Bueno, al final és Valentina València? I en escoltar-lo... em va emocionar. I li vaig dir que, de moment, era el nom que em produïa emoció i aleshores sí.
Era especial per a mi eixe nom.

Per a nom de xic se'ns va ocórrer Dan Xúquer, perquè en Dinamarca hi ha molt de Dan, però no m'emocionava tant com el nom de xica.
També tenia noms pensats com Merlí(per la serie catalana del filòsof), Roc, Donís, ... Però cap em feia sentir el mateix que sentia quan escoltava "Valentina València"!!

Així és que quan el ginecòleg em va confirmar el sexe femení vaig pensar: Uff, un mal de cap menys! jejeje. Ja que el nom de xic no el tenia tant clar.

Una dada curiosa:
Ara resulta que la meua amiga Helen em diu un dia que a la pel·lícula Zoolander 2 apareix Penélope Cruz, i que ella en la pel.li es diu Valentina Valéncia! jejejejjeje.
Dic, no pot ser!!! Qué fort! I quan ho comprove se m'ocorreix buscar a Facebook i me n'ixen una muntonà. Es veu que a Sudamèrica és molt comú eixe nom. Ale, jo que pensava que me l'havia inventat.. ejjejeje.

També sóc conscient que la gent li dirà "Valentina", ja que és massa llarg. Em sembla correcte. Fins i tot jo, quan ella comence Ed. Infantil, li diré a la/el mestre/a que no li faça escriure els dos noms o acabarà de les últimes, pobreta, jejejejje. Bueno, si és igual de nervioseta que jo... no. Jejejjejje.

I fins ací la historieta! Jjejejej.

Fins la pròxima entrada, pinolectors!!!

36. El meu 2n Trimestre d'embarassada.

Holaaaa!!!!
Cóm esteu??

Jo ja vaig agafant energia de nou. Ara ja he recuperat totes les ganes de fer coses que durant el 1r trimestre vaig perdre. És que tenia molta son, només que feia que dormir. El meu cos estava formant una nova vida i necessitava tota la meua energia, es veu.

Respecte a coses curioses, per a mi, referent a l'alimentació:
El 1r trimestre vaig "fer xas" les olives i la petxuga de titot, també em va apetir molt aigua limón i coses fresques com gaspatxo andalús i amanides, sí, en hivern, ejejjejejej.
Com que sóc calorosa, i ara tinc un forn a la panxa, aquest hivern no m'he enterat de "la fred" com diuen en Pego.

Aquest 2n trimestre ja no tinc tanta gana per les olives, se n'han anat les agonies per complet(vaig vomitar aproximadament unes 10 vegades en total) i l'ardor d'estòmac, perquè quan nadava i canviava de crol a esquena em reglotava tot. Nadava patint per si en qualsevol moment vomitava dins la piscina. Quin compromís!!

El més rellevant d'aquest 2n trimestre és, sense dubte, el moment en el que em confirmen El sexe del bebé! Vos conte:

Ma tia Basilieta, germana de mon pare, no té fills, i tenia molta gana de que jo tinguera xiqueta perquè li fan molta gràcia. Esta vegada m'acompanyà ella a la visita del ginecòleg junt a ma mare.
Se n'anàrem de dinar i em vaig menjar algo de xocolate per a que es moguera el bebé i entràrem a consulta.

Eixe dia el ginecòleg em va fer una ecografia per la panxa, és a dir, no vaginal. I ma tia quan veu al bebé comença a comentar: Qué coses, senyor! Al.lucinà perquè no ho havia vist mai. I jo emocionà de veure que ella ho estava.
El Dr. va començar a explicar-nos tots els òrgans: Mirad, aquí està el páncreas, la vejiga, el corazón, el hígado, ...
Jo estava flipant, tant xicotet/a i es veu tot tant clar??

Estava de 17 setmanes i tot el món em deia que s'havien de veure els genitals ja, i per tant, saber-se el sexe. Doncs aleshores li pregunte: I el sexo ya se puede confirmar? I em diu que estava de cul i que havia de fer-me una exploració vaginal. Jo li vaig dir que clar home!! Que jo venia neteta de casa! jejejje. I preferia que m'ho confirmara eixe dia, que m'acompanyaven ma mare i ma tia, que un altra visita que anàra jo sola.
I ma tia li amolla: Yo quiero una niña! Jjejeje. Com si es puguera triar! jejejej. Qué graciosa!

Aleshores m'explora per baix i comença a buscar. Quan ja ho havia trobat(perquè per a mi segueix sent Mart, Júpiter o la Lluna, jo no veig res! jejeje) ens comenta:
Mirad, los labios mayores, los labios menores, es una vulva!
I ma tia: Ay, quina alegria!!
Jo em vaig emocionar de veure a ma tia i també de pensar, en eixe moment, que Juana Crespo ja ho sabia!!!
Que coses, mareee!!!
Quína modernor més futurista!!

En eixir de la consulta ma tia amolla: Ay estic marejà! Porte al bolso valerianes i tot! jejejejjeje. Què exagerà! Però això significava alegria! I estavem les 3 molt contentes! Ja no sols perquè era xiqueta, sinó perquè ja ens havien confirmat el sexe, el nom ja el tenia i ara ja podia posicionar-me quant a roba, complements, colors, ...
I, malgrat era prompte... se n'anàrem de sopar! jejej. Ma tia volia celebrar-ho!
Eixa nit em va costar de dormir, i vaig somiar molt. Estava desficiosa d'emoció. I a l'endemà ma tia em confirmà que també! jejejeje.

Canviant de tema. Ara que estic a meitat del 2n trimestre(que no vull que s'acabe açò!! És tant bonic...!!), tinc ganes de viatjar, aprofitar els últims moments que em queden "sola" per la vida, ejejjej.
I com que tinc a la meua amiga viatjadora Clara, hem organitzat un viatge per a Setmana Santa en cotxe per Espanya, bueno, fent nits per la península arribarem a Oporto. I en cotxe perquè si em passa algo tenim autonomia per anar a qualsevol lloc.

Aquest viatje serà l'últim que faça jo sola, i he llegit que les parelles a aquest viatge li diuen "Babymoon". Doncs ale, el meu babymoon! jejejej.
Quan arribem als hotels es pensaràn que som parella, i una està prenyà!! jejejej.
I Clara, que s'emportarà la càmera reflex i jo modelets per a fer-me fotos d'embarassada.... Mal catxondeo! jejeejje.

Durant aquest 2n trimestre se m'oblida que estic embarassada. La meitat de vegades que estic al llit, quan em desperee, me n'adone quan m'estira algún múscul, sinó no note res.

Tinc una aplicació al mòbil, babycenter, i els divendres faig setmana i em diu a quína fruita o verdura es sembla Valentina València. Que per cert, en la pròxima entrada podria contar-vos l'origen del nom.
Perquè ara ja estareu cansats/cansades de llegir.

Passeu bones vacances i compte amb la carretera!!!

Que menjeu o agafeu una bona mona!! El que preferiu!! Jjejejeje.

Gràcies per llegir-me pinolectors/es!!!