M'ho havéren dit fa 3 anys i no m'ho havera cregut. Ja estic a punt de conèixer a Valentina València!!
Queden dies i un dels meus somnis s'haurà fet realitat!
Ja tinc la motxilla per a l'hospital a punt, i robeta i bàrtuls en els dos llocs: En casa dels meus pares i en Oliva.
Ara mateix estic emocionà: M'imagine el moment del part esgotada però feliç perquè serà l'encontre entre ma mare, jo i la meua filla. Semblarà un aquelarre, 3 dones, 3 generacions, s'uniràn per a no separar-se mai.
Seràn les hormones però per a mi és especial aquesta casualitat.
Quan la xiqueta siga fadrina espere que puga llegir el blog i li agrade l'origen de la seua història.
Cóm em trobe en la recta final?
Doncs ara que em queden dies... estic més pletòrica que mai!!
Ja no tinc ansietat, em note suuper lleugera i activa i només tinc ganes de fer coses!!!
Tinc ganes d'anar al Medusa Beach, de xiringuitos, caminar, excursions amb els meus pares, en fi, no parar!!!
Serà el subconscient que em diu que quan naixca Valentina València ja no podré fer res? I ja mai més estaré sola?
Bé, la meua panxa i jo, amb la targeta sanitària darrere i amb coneixement i trellat, anirem aprofitant el temps per a quan ens separen. Jjejejejeje.
El més curiós és que des que vaig agafar la baixa no puc estar lluny dels meus pares, necessite estar en sa casa. Ara als quasi 40 anys torne a viure a casa? Jjejeejje. Si porte 12 anys vivint sola!!!!
Serà que Valentina València vol que estigam junts els últims mesos de l'embaràs?
Siga el que siga, estic disfrutant mooolt de la seua companyia.
D'altra banda m'agradaria adjuntar algunes fotos per a recordar el meu embaràs, que tot no siga llegir:
M'ha encantat que em pintàren al panxeta, dos quadrilles diferents i dos sorpreses.És un record per a tota la vida. I és taaant relaxant... Ara, el que més m'ha costat és estar callada quan m'ho deien, Jejjeejeje.
Les meues amigues m'han regalat la cuna "colecho" per a Oliva i és el més ideal per a mi, que dormiré sola. Tindre-la a mà i a la mateixa altura.
Vam ballar al Festival de Fi de curs de l'Escola Rosadela, l'escola a la que pertanyem, ja que la filla, Iris Sukara, és la nostra mestra en Oliva.
I ací estic en la piscineta de la caseta dels meus iaios, on m'refrescat del caloret que està fent a juliol junt als meus pares.
Els que coneixeu la meua història heu pogut comprovar que tot arriba, si ho desitges amb totes les teues forces i estàs dispost/a a lluitar ARRIBA!!!
Així que extrapoleu-ho a qualsevol aspecte de la vostra vida i ho aconseguireu!!
Moltes gràcies per ser taant fidels i gaudiu de l'estiu amb alegria i il.lusió!!
Ens veiem en Danses de Guadassuar amb la criatura disfressà! Que, de moment, no es pot queixar dels "pingos" que li vaig a posar! jejejejej.
