40. Benvinguda al món, Valentina València!!

I per fi el moment més esperat d'aquesta etapa de la meua vida!!
L'encontre amb el meu "JO", el meu reflexe, la meua ombra, la "first date" amb l'amor de la meua vida, el..., vale, vale, ja pare!!

Però és que estic taaant contenta d'haver-la conegut!!! Que no m'ho crec encara!

Últimament dic a la gent que em pregunta que és com si me n'hagués anat a un hotel de 5***** i en eixir m'haveren regalat una xiqueta. Que es porta super bé, i no sé si és perquè sap que sóc mare soltera i necessite que col.labore o perquè Juana Crespo, l'artista fallera, me la va triar així! Jejejeje.

Vos contaré la meua experiència personal i amb l'explicació tanque el cercle del meu projecte:

En botar la setmana 40 d'embaràs la ginecòleg em va dir que no volia aguantar-me més de la setmana 41, ja que diuen que és perillós perquè la placenta i el líquid amniòtic que envolta el bebé pot ser tòxic.
Aleshores em fan monitors i veuen que no tinc cap contracció, de fet jo em notava molt verda, estava millor que mai! Encara voldria aguantar un mes més així!! Ho desitjava!!
Però ella em va dir que si el dia 2 d'agost no havia parit me'l provocarien, ja que feia 41 setmanes eixe dia.
Jo tenia il.lusió en eixa data perquè també sóc del 2, de gener, però preferia que em moguera el part de manera natural. D'altra banda també em feia por perquè m'estava punxant heparina, un anticoagulant de la sang per evitar tindre trombos, ja que en un anàlisi es van adonar que tenia la cardiolipina alta i això podria ocasionar un abort. I en tot lo que m'ha costat... no volia anar en tonteries.
El problema era que si em punxava, com tots els dies, a les 23 h i el part em movia després, havien d'estar més de 12 h per poder-me posar l'epidural, sinó hauria de tindre un part natural del tot.
I jo sóc super natural i m'agrada experimentar, però... si puc tindre l'epidural propet per tirar d'ella quant la necessite, millor.

I, com sempre, no va ser res com esperava, així és la vida de meravellosa i sorprenent!!

El 31 de juliol anem a revisió i la ginecòleg m'explora, que se suposa que això et fa moure el part, doncs a mi m'ho havien fet ja dos vegades i res, que Valentina València estava taant a gust dins que no volia eixir, xè!
I em diu que a l'endemà, dia 1 telefone a la comare i que de vesprada m'explore ella a veure si em movia ja el part, i sinó el dia 2 ingressavem i ens l'induïen.
En telefonar a la comare em pregunta si em notava contraccions i li dic que no, res de res.
I ara ve lo bò: Em diu que puge i baixe escales i que camine. Per a mi de categoria i no tenia cap problema, em trobava super àgil, havia augmentat en tot l'embaràs 10-11 kg.
El més bo va ser quan em diu: I esta nit tin relacions sexuals!
JEJEJEJJEJEJEJJEEJJEJEJEJJJEJJEJEJJEJEJ
No em ric perquè no puga tindre'n(perquè jo tire d'agenda i algún voluntari ix.. jejejejjjje), sinó perquè de "ja pa ja" i a banda, que ahi el que fa la feina és l'esperma, que en contacte amb el coll de l'úter, es veu que el reblaneix i pot provocar contraccions. I clar, estic jo ara per a jugar-me-la i que entre algún bacteri ahi dins i em faça malbé a la xiqueta.
Doncs ara va i ma mare que ho escolta li diu al meu germà que si me'n pot donar un poquet per a posar-m'ho amb una jeringa! JEJEJEJEJEJJEJEJJE.
No ens avorrim en casa, com podeu veure... ejejje.
Ell que ho sent comença a dir-li que això és tercermundista i que si la xiqueta podria eixir amb malformacions per juntar-se amb l'esperma de son tio! jejejjeje.
Animalaes!

I només em vaig limitar a caminar i pujar escales, que no és tant divertit, però faria feina.
Amb tant poc d'èxit que no vaig notar res, ni cansera!!!!

Cregudes que som, a l'endemà, dia 2 d'agost de 2019 vam ingressar a les 7 del matí, per a disgust de ma mare, que és una dormilona, en l'hospital 9 d'octubre de València per començar a moure el part.

Desde les 7 fins les 9 vaig estar suuuper nerviosa, i només em portàren a la sala de dilatació em vaig relaxar i em vaig deixar portar.
Només arriba l'imfermer pregunta: On està el culpable? jejejejejjejeje.
I li dic: No hi ha, és anònim! Jejejeje.
I en arribar a la sala de dilatació la comare, que és una gràcia, em posa l'oxitocina, que és un accelerador del part, i tire el tap mucós. Ella em diu: La xiqueta no l'hagués tirat. És a dir, que la bebé no anava a moure el part per ella mateix. Ja era extrany...
Comence a tindre contraccions, però no vaig arribar a les doloroses, i venia i em palpava el coll de l'úter. Només vaig dilatar 2 cm, res.
Quan va vindre la meua ginecòleg, que en lo que em va costar trobar-la... estic més contenta que unes pasqües, em va explorar i es va adonar que el cabet no estava en la direcció per a eixir, que estava tortet.
Vam estar desde les 9 fins les 13:30 intentant-ho de manera natural, però Valentina València es va fer les seues necessitats dins, i això és un símptoma de que està patint.
Aleshores em van haver de fer cesària.
A mi m'havien posat un relaxant muscular i estava super marejà, com si m'hagués fet 10 cassalles!
En baixar a quirófan em preparen i jo super tranquil.la també. Ma mare pegant-me besitos, jeje.
I quan ja estaven preparats per traure a la vida a Valentina València em van dir que féra força com si parira natural, dos vegades i la van traure!
Jo que me la veig, com si fóra el Rei León quan l'agafen de baix dels brassos, se'm posà un nuc a la gola i vaig soltar un: Mare! Que bonica!! I vinga el plor! I ma mare igual: Mante, que bonica!! I les dos a llàgrima viva! Això va ser "el moment"!!!! No em canse de contar-ho!
Mentre jo acabava de viure el reencontre més bonico de la meua vida, ma mare mirava cap on se l'havien emportat per a netejar-li els orificis i l'anestesista li va dir: Puede acercarse si quiere para hacerle fotos. I ma mare així ho va fer, i no parava de dir-me: Mante, que bonica és! I que graan!!
En acabar de posar-la guapa per a presentar-me-la oficialment me la posaren damunt, perquè ja m'havien preguntat si volia contacto "piel con piel" i jo, obsessionà amb la lactància, vaig contestar que sí; doncs, quan me la posen jo me l'encare cap al pessó i ella començà a xuclar. Quína gràcia!

Fins a hui que no he tingut cap grieta al pessó, ni infeccions ni cap molèstia que implique replantejar-me la lactància materna, i disfrute cada moment d'amamantar a la meua filla. Qué bonic sona!! La meua filla!! Després de tant de temps i tantes anècdotes ... ja ha arribat al món Valentina València!!!

Dóne gràcies a l'univers i a tot aquell i allò que ho ha fet possible.

I fins ací el meu somni, la meua pel.lícula!

No tinc pensat continuar escribint, però si la xiqueta em deixa, i trobe coses interessants que plasmar al blog... no ho dubteu que ho faré. Però crec que el meu Projecte acaba ací. Quan siga major la xiqueta li ho llegiré i sabrà la seua història.

Moltíssimes gràcies per pinollegir-me i compartir amb mi aquest meravellós somni.
Vos deixe algunes fotos de la criatura per a que la conegau.

 

 

39. Resúm del meu embaràs.

Per fi ho he aconseguit!!! Estic en la recta final!!!
M'ho havéren dit fa 3 anys i no m'ho havera cregut. Ja estic a punt de conèixer a Valentina València!!
Queden dies i un dels meus somnis s'haurà fet realitat!

Ja tinc la motxilla per a l'hospital a punt, i robeta i bàrtuls en els dos llocs: En casa dels meus pares i en Oliva. 

Ara mateix estic emocionà: M'imagine el moment del part esgotada però feliç perquè serà l'encontre entre ma mare, jo i la meua filla. Semblarà un aquelarre, 3 dones, 3 generacions, s'uniràn per a no separar-se mai. 
Seràn les hormones però per a mi és especial aquesta casualitat.

Quan la xiqueta siga fadrina espere que puga llegir el blog i li agrade l'origen de la seua història.

Cóm em trobe en la recta final?
Doncs ara que em queden dies... estic més pletòrica que mai!!
Ja no tinc ansietat, em note suuper lleugera i activa i només tinc ganes de fer coses!!!
Tinc ganes d'anar al Medusa Beach, de xiringuitos, caminar, excursions amb els meus pares, en fi, no parar!!!
Serà el subconscient que em diu que quan naixca Valentina València ja no podré fer res?  I ja mai més estaré sola? 
Bé, la meua panxa i jo, amb la targeta sanitària darrere i amb coneixement i trellat, anirem aprofitant el temps per a quan ens separen. Jjejejejeje.

El més curiós és que des que vaig agafar la baixa no puc estar lluny dels meus pares, necessite estar en sa casa. Ara als quasi 40 anys torne a viure a casa? Jjejeejje. Si porte 12 anys vivint sola!!!!
Serà que Valentina València vol que estigam junts els últims mesos de l'embaràs? 
Siga el que siga, estic disfrutant mooolt de la seua companyia.

D'altra banda m'agradaria adjuntar algunes fotos per a recordar el meu embaràs, que tot no siga llegir:

                   M'ha encantat que em pintàren al panxeta, dos quadrilles diferents i dos sorpreses.És un record per a tota la vida. I és taaant relaxant... Ara, el que més m'ha costat és estar callada quan m'ho deien, Jejjeejeje.

Les meues amigues m'han regalat la cuna "colecho" per a Oliva i és el més ideal per a mi, que dormiré sola. Tindre-la a mà i a la mateixa altura.

Vam ballar al Festival de Fi de curs de l'Escola Rosadela, l'escola a la que pertanyem, ja que la filla, Iris Sukara, és la nostra mestra en Oliva.

I ací estic en la piscineta de la caseta dels meus iaios, on m'refrescat del caloret que està fent a juliol junt als meus pares. 

Els que coneixeu la meua història heu pogut comprovar que tot arriba, si ho desitges amb totes les teues forces i estàs dispost/a a lluitar ARRIBA!!!

Així que extrapoleu-ho a qualsevol aspecte de la vostra vida i ho aconseguireu!!

Moltes gràcies per ser taant fidels i gaudiu de l'estiu amb alegria i il.lusió!!

Ens veiem en Danses de Guadassuar amb la criatura disfressà! Que, de moment, no es pot queixar dels "pingos" que li vaig a posar! jejejejej.

38. El meu 3r trimestre d'embarassada.

Hola de nou!!!
Ja estic en la recta final!!

Al principi d'aquest trimestre se'm va juntar la panxorra gorda amb la calor de l'estiu.
I un cap de setmana ja estava cansadeta i el dilluns següent va ser el pitjor dia de treballar des que estic embarassada i per tant eixa setmana vaig començar a tramitar la baixa, però també vaig baixar el ritme al mateix temps.

Respecte a l'alimentació:

Estic contenta perquè em continua apetint menjar amanida i fruita, sobre tot freses, pinya i kiwi, i aquest últim m'ajuda a l'estrenyiment.
El canvi que he notat és que m'apeteix més menjar gelat i no calfar-me el menjar, però pense que és per la calor.

He començat les classes prepart amb una comare de Pego que m'havien parlat d'ella i segueix una línea prou natural, com m'agrada a mi.
Fem 1 hora d'exercicis dirigits al part i en la 2a hora ens fa una xerrada informativa sobre coses que hem de saber, i jo estic super contenta! També hem anat a l'hospital de la Marina Alta, Marina Salud, a visitar el paritori i hem provat diferents elements com la pilota de pilates per a relaxar-nos, i la cadira per a parir, que m'encanta perquè parixes en posició totalment vertical.
Encara que jo tinc previst parir a l'hospital 9 d'Octubre, a València. Però així em faig una idea.
Però ara, com que ja no estic vivint a Oliva m'he verihuat per a continuar les classes prepart en el poble i estic fent-les ací i molt bé. No fem exercicis, però ens els expliquen per a fer-los en casa. I allí ens fan explicacions de les coses importants.

Respecte a l'esport:
Com que nadant em va donar algún atac d'ansietat ara estic caminant.
La dansa oriental no la deixe, és bona per a l'embaràs i per al part, així que de categoria!!
I anem a ballar en el Fi de curs i tot!!

Respecte a la salud:

 M'he hagut de punxar pel meu grup sanguini, que és Rh - la vacuna Anti D que es diu. També la vacuna de la Tosferina.
Estic ja punxant-me heparina tots els dies perquè tinc risc de trombo i puc tindre un trombo en la placenta i per tant abort. No me la puc jugar, en lo que ens ha costat encomanar a Valentina València!!!
A banda, les jeringues van preparades i són còmodes, no són com les que em vaig punxar quan a l'intent de In vitro.
Respecte a la salud mental he notat un canvi que m'ha trastocat. He tingut atacs d'ansietat. Han vingut a partir del 2n trimestre, i durant el 3r trimestre s'han accentuat. Vaig anar a la meua metge acupuntora i em va dir que l'ansietat es podia treballar mitjançant les agulles i em va punxar en les dos "monyiques". A partir d'ahi vaig tindre dos dies de pico fort d'ansietat però en acabar-se va anar baixant i ara ja no en tinc quasi mai.
Només vaig notar en entrar al cine un poc d'agobio per l'oscuritat i pel so tant fort.
Com em va dir la metge que no li buscara explicacions, això faig, i intente torbar-me en algo, o alçar-me.
Són les hormones que estan fent de les seues.

Una anècdota referida a l'ansietat és que una nit que vaig arribar a casa abans que els meus pares(com que ara, als quasi 40 anys he tornat a viure amb ells perquè el cos o la panxa m'ho demanen, jeejje) me n'anava a dormir i em vaig començar a posar nerviosa de veure que no podia.
En arribar ells jo ja no sabia qué fer i li dic a ma mare: porta'm a urgències!! I ma mare em diu: Per a qué? Si estàs embarassada no et poden donar res de medicació!!
I mon pare em diu: Vols que anem a caminar? I jo: Sí, per favor!!
I a les 2 del matí estavem els dos pegant voltes pel poble, ejejejjej.
Quan ja portem un rato em diu: Ara en arribar a casa anem a dormir els  dos al sofà. I vaig dormir, almenys. A l'endemà també es va quedar un ratet amb mi(els dos dies forts dels que vos parlava abans) i ja la resta de dies m'ho vaig gestionar jo tot.
Però per a que ens adonem que els pares fan coses pels fills que ni s'imaginen!
Jo ara mateix estic disfrutant de la seua companyia. 

Coses curioses per a mi:

- En els passos de vianants, encara no m'he acostat per a passar, i ja estan parant. És perquè veuràn abans la panxa que a mi? Jjejeje.
- Aquest trimestre estic més sensible i si em ve al cap alguna cosa emocionant o veig a la TV algo bonico o escolte alguna cansó que em recorda un moment xuli de ma vida em pose a plorar com una Magdalena.
- Faig vida de jubilada: Me'n vaig a fer "recaos" pel poble i em para gent a preguntar-me i em pose a xarrar, que si tinguera el menjar al foc se'm cremaria! jejejeee.

Ara, que ja estic en la setmana 32, i em queden 2 mesos, ja estic preparant-me la motxilla de l'hospital amb la robeta de la xiqueta i la meua, i amb els seus bolquers i potingues, i per a mi també, clar, ejjeje.
He fet un "pedido" en www.planetahuerto.com perquè una amiga, que li toca parir el mateix dia que a mi, me la va recomanar perquè són bio i més bé de preu. Per tant he comprat bolquers, tovalletes i cremes(de la marca weleda que m'encanta).

D'altra banda, ja tinc el carro, maxicosi, cuco i cadireta net amb Sanytol i guardat preparadet per a quan vinga Valentina València.
També la cuna, que en necessite dos, una per a Oliva i l'altra per a Guadassuar, igual que la banyera.
Les meues amigues m'han regalat una cuna colecho per a Oliva, que té rodetes i la puc arrossegar per casa per portar-me-la on estiga jo.

També he portat robeta a Oliva, per a tindre'n en els dos llocs.

Ara ja pot vindre quan vullga!!
Ja estic preparà!! (Ahi preparaeta!!!) Jejjejejeje.

Fins la pròxima entrada!! Ja no sé si podré escriure immediàtament en tindre la criatura, així que ja sobre la marxa faré.

Disfruteu de l'estiu!!!

I gràcies per pinollegir-me!!!!

37. Per què Valentina València i no un altre nom?

Hola de nou, pinolectors!!

Espere que hàgeu descansat i desconnectat un poc durant aquestes vacances i que la mona haja acabat bé malgrat la pluja!

Jo del viatge m'agradaria destacar:
Valentina València no m'ha donat gens de feina. S'ha portat com una campiona, i això que hem patejat tot Oporto amb les seues pujades, baixades i escalons.
Hem fet 1.700 km amb el cotxe i he conduït turnant-me amb Clara. Hem atés a les meues necessitats d'orinar i de cansanci. Així és que es pot fer, i dic açò perquè quan deia que me n'anava de viatge la gent es posava les mans al cap. Si estic bé, ho puc fer. Seria diferent si tinguera complicacions de salut que perjudiquen al bebé o a mi.

Bé, al que anava, volia explicar-vos l'origen del nom de la meua futura filla: "Valentina València". De cóm se'm va ocórrer i per què.

Doncs, farà un parell d'anys, de camí a Madrid amb el meu amic Javi(company de batalles i confessor incondicional) per anar de festa i passar el cap de setmana, anàvem xarrant i vam començar a imaginar noms posibles per als meus futurs fills.

Jo li deia que m'agradaria que tinguera, en el nom, algún motiu valencià, de la zona o algo significatiu que ens identifique, com: Sérpis, Segària, Montgó, Bèrnia, Xúquer, València, ...
A mi València només ja m'agradava però pensava que els companys/es de classe li farien bulling amb cansonetes com Valènciaaaa, és la terra de les Falles de la llum i de l'amooor!!!
I li vaig dir a Javi, i si li posem algún nom davant? ______ Valencia? I m'agradava, vam estar provant: Blanca València, Carla València, ______ València, ... I quan vam dir Valentina València ens va encantar als dos!!!! Va ser amor a primera oïda!

I la conversació va canviar i ja no ho vam tornar a comentar. Però un dia Javi em va dir: Bueno, al final és Valentina València? I en escoltar-lo... em va emocionar. I li vaig dir que, de moment, era el nom que em produïa emoció i aleshores sí.
Era especial per a mi eixe nom.

Per a nom de xic se'ns va ocórrer Dan Xúquer, perquè en Dinamarca hi ha molt de Dan, però no m'emocionava tant com el nom de xica.
També tenia noms pensats com Merlí(per la serie catalana del filòsof), Roc, Donís, ... Però cap em feia sentir el mateix que sentia quan escoltava "Valentina València"!!

Així és que quan el ginecòleg em va confirmar el sexe femení vaig pensar: Uff, un mal de cap menys! jejeje. Ja que el nom de xic no el tenia tant clar.

Una dada curiosa:
Ara resulta que la meua amiga Helen em diu un dia que a la pel·lícula Zoolander 2 apareix Penélope Cruz, i que ella en la pel.li es diu Valentina Valéncia! jejejejjeje.
Dic, no pot ser!!! Qué fort! I quan ho comprove se m'ocorreix buscar a Facebook i me n'ixen una muntonà. Es veu que a Sudamèrica és molt comú eixe nom. Ale, jo que pensava que me l'havia inventat.. ejjejeje.

També sóc conscient que la gent li dirà "Valentina", ja que és massa llarg. Em sembla correcte. Fins i tot jo, quan ella comence Ed. Infantil, li diré a la/el mestre/a que no li faça escriure els dos noms o acabarà de les últimes, pobreta, jejejejje. Bueno, si és igual de nervioseta que jo... no. Jejejjejje.

I fins ací la historieta! Jjejejej.

Fins la pròxima entrada, pinolectors!!!

36. El meu 2n Trimestre d'embarassada.

Holaaaa!!!!
Cóm esteu??

Jo ja vaig agafant energia de nou. Ara ja he recuperat totes les ganes de fer coses que durant el 1r trimestre vaig perdre. És que tenia molta son, només que feia que dormir. El meu cos estava formant una nova vida i necessitava tota la meua energia, es veu.

Respecte a coses curioses, per a mi, referent a l'alimentació:
El 1r trimestre vaig "fer xas" les olives i la petxuga de titot, també em va apetir molt aigua limón i coses fresques com gaspatxo andalús i amanides, sí, en hivern, ejejjejejej.
Com que sóc calorosa, i ara tinc un forn a la panxa, aquest hivern no m'he enterat de "la fred" com diuen en Pego.

Aquest 2n trimestre ja no tinc tanta gana per les olives, se n'han anat les agonies per complet(vaig vomitar aproximadament unes 10 vegades en total) i l'ardor d'estòmac, perquè quan nadava i canviava de crol a esquena em reglotava tot. Nadava patint per si en qualsevol moment vomitava dins la piscina. Quin compromís!!

El més rellevant d'aquest 2n trimestre és, sense dubte, el moment en el que em confirmen El sexe del bebé! Vos conte:

Ma tia Basilieta, germana de mon pare, no té fills, i tenia molta gana de que jo tinguera xiqueta perquè li fan molta gràcia. Esta vegada m'acompanyà ella a la visita del ginecòleg junt a ma mare.
Se n'anàrem de dinar i em vaig menjar algo de xocolate per a que es moguera el bebé i entràrem a consulta.

Eixe dia el ginecòleg em va fer una ecografia per la panxa, és a dir, no vaginal. I ma tia quan veu al bebé comença a comentar: Qué coses, senyor! Al.lucinà perquè no ho havia vist mai. I jo emocionà de veure que ella ho estava.
El Dr. va començar a explicar-nos tots els òrgans: Mirad, aquí està el páncreas, la vejiga, el corazón, el hígado, ...
Jo estava flipant, tant xicotet/a i es veu tot tant clar??

Estava de 17 setmanes i tot el món em deia que s'havien de veure els genitals ja, i per tant, saber-se el sexe. Doncs aleshores li pregunte: I el sexo ya se puede confirmar? I em diu que estava de cul i que havia de fer-me una exploració vaginal. Jo li vaig dir que clar home!! Que jo venia neteta de casa! jejejje. I preferia que m'ho confirmara eixe dia, que m'acompanyaven ma mare i ma tia, que un altra visita que anàra jo sola.
I ma tia li amolla: Yo quiero una niña! Jjejeje. Com si es puguera triar! jejejej. Qué graciosa!

Aleshores m'explora per baix i comença a buscar. Quan ja ho havia trobat(perquè per a mi segueix sent Mart, Júpiter o la Lluna, jo no veig res! jejeje) ens comenta:
Mirad, los labios mayores, los labios menores, es una vulva!
I ma tia: Ay, quina alegria!!
Jo em vaig emocionar de veure a ma tia i també de pensar, en eixe moment, que Juana Crespo ja ho sabia!!!
Que coses, mareee!!!
Quína modernor més futurista!!

En eixir de la consulta ma tia amolla: Ay estic marejà! Porte al bolso valerianes i tot! jejejejjeje. Què exagerà! Però això significava alegria! I estavem les 3 molt contentes! Ja no sols perquè era xiqueta, sinó perquè ja ens havien confirmat el sexe, el nom ja el tenia i ara ja podia posicionar-me quant a roba, complements, colors, ...
I, malgrat era prompte... se n'anàrem de sopar! jejej. Ma tia volia celebrar-ho!
Eixa nit em va costar de dormir, i vaig somiar molt. Estava desficiosa d'emoció. I a l'endemà ma tia em confirmà que també! jejejeje.

Canviant de tema. Ara que estic a meitat del 2n trimestre(que no vull que s'acabe açò!! És tant bonic...!!), tinc ganes de viatjar, aprofitar els últims moments que em queden "sola" per la vida, ejejjej.
I com que tinc a la meua amiga viatjadora Clara, hem organitzat un viatge per a Setmana Santa en cotxe per Espanya, bueno, fent nits per la península arribarem a Oporto. I en cotxe perquè si em passa algo tenim autonomia per anar a qualsevol lloc.

Aquest viatje serà l'últim que faça jo sola, i he llegit que les parelles a aquest viatge li diuen "Babymoon". Doncs ale, el meu babymoon! jejejej.
Quan arribem als hotels es pensaràn que som parella, i una està prenyà!! jejejej.
I Clara, que s'emportarà la càmera reflex i jo modelets per a fer-me fotos d'embarassada.... Mal catxondeo! jejeejje.

Durant aquest 2n trimestre se m'oblida que estic embarassada. La meitat de vegades que estic al llit, quan em desperee, me n'adone quan m'estira algún múscul, sinó no note res.

Tinc una aplicació al mòbil, babycenter, i els divendres faig setmana i em diu a quína fruita o verdura es sembla Valentina València. Que per cert, en la pròxima entrada podria contar-vos l'origen del nom.
Perquè ara ja estareu cansats/cansades de llegir.

Passeu bones vacances i compte amb la carretera!!!

Que menjeu o agafeu una bona mona!! El que preferiu!! Jjejejeje.

Gràcies per llegir-me pinolectors/es!!!

35. El meu 1r Trimestre embarassada.

Hola a tot@s!!!

Vos va agradar l'entrevista?? Espere que hàgeu gaudit amb ella! És un resúm de tota la meua experiència.

Ara vaig a contar-vos la meua vivència personal de mare primerissa, inexperta i inocent.

AAAra vaig entenent-vos, mares del món!!!

Des del primer moment que em vaig quedar embarassada, abans de saber-ho ja vaig començar a tindre símptomes, com alçar-me tooootes les nits del món a fer pipí, però jo no sabia que era símptoma d'embaraç ja que també m'estava posant uns òvuls de progesterona via vaginal i podria ser d'això.

Ara m'alce menys, però continue alçant-me, i ahir em vaig despertar a les 3 del matí però super despejà com si fóren les 10 del matí, eh?? Vaig llegir, vaig menjar i fins les 5:30 no em vaig tornar a dormir. Que coses més rares....
Ara, hui, treballant, tenia una son....

Ara estic de 16 setmanes, que és menys de 4 mesos(que no em puc aclarir jejej, perquè l'embaraç són 40 setmanes, 9-10 mesos) i estic igual de feliç que el primer dia.
És una sensació que no es pot descriure, és la sensació de felicitat més bonica que he pogut experimentar mai.
És una sensació que la tens constant, no se'n va.
Quasi es pot comparar al sentiment que experimentava jo quan ballava remember en Festes Rockola dalt del podium melena al viento! Jejjejejejejejje.

Em pregunten: Tens agonies??
Doncs n'he tingut. He tingut durant les 7 primeres setmanes ardor i agonia durant gran part de la vesprada. I he vomitat de vegades: Durant les vacances de Nadal un dia(puntual) sencer vomitant.
Al temps, una setmana vomitant sempre abans de sopar només i les últimes setmanes vomitant una vegada només durant el cap de setmana(he deduït que ha sigut quan me n'he eixit de l'alimentació meua). Després han anat desapareixent poc a poc.
Una vomitera que recorde dolçament va ser uns xurros de xocolate que em va comprar ma mare de la Fira del meu poble, Guadassuar, que mentre els vomitava els vaig continuar assaborint! Jejejejejjejejej. Xé, que barbaritat!

Canviant de tema. Quan nade tinc ardor però només quan canvie de postura de crol a esquena o al revés. Però com em dóna la vida no m'ho pense deixar.

Encara que no tot és positiu. Vaig tindre un sustet:
Una nit, estava refredada, i em vaig despertar a les 4:30 amb el nas entaponat, no podia respirar i com tenia ganes de fer pipí em vaig alçar per anar al wc. En tornar em vaig marejar i em va vindre el temps justet a tirar-me damunt del llit per no caure a terra. De repent vaig començar a trobar-me malament, a notar-me una suor gelada per tot el cos i un fort soroll en les orelles, a banda no podia respirar bé.
Jo pensava que anava  a explotar, se'm va ocórrer el pitjor!!
Però de sobte tot s'acabà! Vaig començar a respirar bé pel nas, la suor va desaparèixer i el soroll d'orelles.
Els meus pares en la India, jo sola en Oliva Nova i acollonà. Li vaig enviar un whatsapp a ma mare contant-li-ho i en alçar-se em va dir que em mesurara la tensió.
A l'endemà vaig estar en shock tot el matí, pensant en el pitjor. I de vesprada em vaig mesurar la tensió que la tenia al 6 i al 10. Em van dir que de l'embaraç soliem tindre-la baixeta però que em salara els aliments i em prenera un café de matí.
Això vaig fer i durant eixa setmana a les 8 del matí els meus alumnes de l'Institut anàven a tota paleta(igual que jo) jejejeje.
A l'altra setmana me la vaig tornar a mesurar i ja la tenia al 12 i al 6 i em van dir que em deixara el café i anávem veient. Uff, quin descans! Sense café! Jejeje.

A banda del baixó de tensió, la sensació de no poder respirar no m'havia passat mai. Era una presió al pit que no em deixava agafar aire i pensava que m'ofegava. No ho done a passar a ningú!!!
Doncs a l'endemà de l'atac eixe em va tornar a passar, menjant-me una taronja que no podia respirar. La vaig deixar i vaig estar sentada al silló fins que em va passar. Però em faltava casa!!!
La meua amiga psicòleg em va definir eixe atac com Un atac d'ansietat! Jo no ho havia passat mai, i la gent que desgraciàdament ho heu vixcut sabeu que és xungo xungo de veritat! Doncs, embarassada, que estem més sensibles... ÉS PITJOR!!!

Com que em vaig assustar tant em va vindre al cap que si em passava algo a mi no em trobava ningú! Perquè accedir a ma casa no és fàcil. Per això vaig anar a la caseta de seguretat i els vaig demanar als guàrdies que si algún dia em passava algo si els podia telefonar a ells per a que acompanyaren a l'ambulància o algo, i em van dir que sense problema.

Ay, ja estic més tranquil.la i ja no m'ha tornat a passar més!

Bé, ja vos he contat prou rotllos.

A l'altra més!

Gràcies per llegir-me pinolectors!! Espere que s'hageu entretingut un ratet...!!!

P.D: Malgrat tot... estic en el moment més feliç de la meua vida!! Serà bonico açò, mare!!!

34. Ma que m'agrà contar la meua experiència!!

Sabeu què?

He eixit en la TV!!!
Sí!! En Ribera TV!

Quan Susana Pérez em va preguntar si volia anar al seu programa a contar la meua experiència li vaig dir que m'ho pensaria: Ja vaig parlar en la radio quan ella era productora d'aquell programa d'Europa FM, però açò és la TV!!!
En un parell de dies em vaig mentalitzar i la cabotà final la vaig pegar pensant que era una experiència en la meua vida i de seguida li vaig confirmar que sí, que aniria a contar la meua experiència.

La veritat que Susana m'ho va posar fàcil, a la sala hi havia algunes càmeres però no hi havia ningú, estavem soles les dos, bueno i ma mare, que Susana la va fer entrar, ejejje.

Em va dir que tenia 10 minuts així que començara a contar, i jo, em vaig posar les piles i vaig intentar fer un resúm sense oblidar-me'n de res.

Vaig estar super cómoda, en lo que m'agrada a mi xarrar... ejejje. I en acabar em vaig sentir satisfeta per no haver-me deixat res important per dir.

En acabar ens vam fer fotos amb Susana, i ens vam acomiadar.
Ma mare i jo ens ho vam celebrar de dinaret, yuju!!!

Ací vos deixe el video però jo ixc cap al final: A les 2:23:58 del programa.

"Prop de tu" - 3/01/2019.


Espere que gaudiu, apreneu i es rigau un poquet amb mi!!!!

Fins la pròxima entrada pinolectors i pinolectores!!!