40. Benvinguda al món, Valentina València!!

I per fi el moment més esperat d'aquesta etapa de la meua vida!!
L'encontre amb el meu "JO", el meu reflexe, la meua ombra, la "first date" amb l'amor de la meua vida, el..., vale, vale, ja pare!!

Però és que estic taaant contenta d'haver-la conegut!!! Que no m'ho crec encara!

Últimament dic a la gent que em pregunta que és com si me n'hagués anat a un hotel de 5***** i en eixir m'haveren regalat una xiqueta. Que es porta super bé, i no sé si és perquè sap que sóc mare soltera i necessite que col.labore o perquè Juana Crespo, l'artista fallera, me la va triar així! Jejejeje.

Vos contaré la meua experiència personal i amb l'explicació tanque el cercle del meu projecte:

En botar la setmana 40 d'embaràs la ginecòleg em va dir que no volia aguantar-me més de la setmana 41, ja que diuen que és perillós perquè la placenta i el líquid amniòtic que envolta el bebé pot ser tòxic.
Aleshores em fan monitors i veuen que no tinc cap contracció, de fet jo em notava molt verda, estava millor que mai! Encara voldria aguantar un mes més així!! Ho desitjava!!
Però ella em va dir que si el dia 2 d'agost no havia parit me'l provocarien, ja que feia 41 setmanes eixe dia.
Jo tenia il.lusió en eixa data perquè també sóc del 2, de gener, però preferia que em moguera el part de manera natural. D'altra banda també em feia por perquè m'estava punxant heparina, un anticoagulant de la sang per evitar tindre trombos, ja que en un anàlisi es van adonar que tenia la cardiolipina alta i això podria ocasionar un abort. I en tot lo que m'ha costat... no volia anar en tonteries.
El problema era que si em punxava, com tots els dies, a les 23 h i el part em movia després, havien d'estar més de 12 h per poder-me posar l'epidural, sinó hauria de tindre un part natural del tot.
I jo sóc super natural i m'agrada experimentar, però... si puc tindre l'epidural propet per tirar d'ella quant la necessite, millor.

I, com sempre, no va ser res com esperava, així és la vida de meravellosa i sorprenent!!

El 31 de juliol anem a revisió i la ginecòleg m'explora, que se suposa que això et fa moure el part, doncs a mi m'ho havien fet ja dos vegades i res, que Valentina València estava taant a gust dins que no volia eixir, xè!
I em diu que a l'endemà, dia 1 telefone a la comare i que de vesprada m'explore ella a veure si em movia ja el part, i sinó el dia 2 ingressavem i ens l'induïen.
En telefonar a la comare em pregunta si em notava contraccions i li dic que no, res de res.
I ara ve lo bò: Em diu que puge i baixe escales i que camine. Per a mi de categoria i no tenia cap problema, em trobava super àgil, havia augmentat en tot l'embaràs 10-11 kg.
El més bo va ser quan em diu: I esta nit tin relacions sexuals!
JEJEJEJJEJEJEJJEEJJEJEJEJJJEJJEJEJJEJEJ
No em ric perquè no puga tindre'n(perquè jo tire d'agenda i algún voluntari ix.. jejejejjjje), sinó perquè de "ja pa ja" i a banda, que ahi el que fa la feina és l'esperma, que en contacte amb el coll de l'úter, es veu que el reblaneix i pot provocar contraccions. I clar, estic jo ara per a jugar-me-la i que entre algún bacteri ahi dins i em faça malbé a la xiqueta.
Doncs ara va i ma mare que ho escolta li diu al meu germà que si me'n pot donar un poquet per a posar-m'ho amb una jeringa! JEJEJEJEJEJJEJEJJE.
No ens avorrim en casa, com podeu veure... ejejje.
Ell que ho sent comença a dir-li que això és tercermundista i que si la xiqueta podria eixir amb malformacions per juntar-se amb l'esperma de son tio! jejejjeje.
Animalaes!

I només em vaig limitar a caminar i pujar escales, que no és tant divertit, però faria feina.
Amb tant poc d'èxit que no vaig notar res, ni cansera!!!!

Cregudes que som, a l'endemà, dia 2 d'agost de 2019 vam ingressar a les 7 del matí, per a disgust de ma mare, que és una dormilona, en l'hospital 9 d'octubre de València per començar a moure el part.

Desde les 7 fins les 9 vaig estar suuuper nerviosa, i només em portàren a la sala de dilatació em vaig relaxar i em vaig deixar portar.
Només arriba l'imfermer pregunta: On està el culpable? jejejejejjejeje.
I li dic: No hi ha, és anònim! Jejejeje.
I en arribar a la sala de dilatació la comare, que és una gràcia, em posa l'oxitocina, que és un accelerador del part, i tire el tap mucós. Ella em diu: La xiqueta no l'hagués tirat. És a dir, que la bebé no anava a moure el part per ella mateix. Ja era extrany...
Comence a tindre contraccions, però no vaig arribar a les doloroses, i venia i em palpava el coll de l'úter. Només vaig dilatar 2 cm, res.
Quan va vindre la meua ginecòleg, que en lo que em va costar trobar-la... estic més contenta que unes pasqües, em va explorar i es va adonar que el cabet no estava en la direcció per a eixir, que estava tortet.
Vam estar desde les 9 fins les 13:30 intentant-ho de manera natural, però Valentina València es va fer les seues necessitats dins, i això és un símptoma de que està patint.
Aleshores em van haver de fer cesària.
A mi m'havien posat un relaxant muscular i estava super marejà, com si m'hagués fet 10 cassalles!
En baixar a quirófan em preparen i jo super tranquil.la també. Ma mare pegant-me besitos, jeje.
I quan ja estaven preparats per traure a la vida a Valentina València em van dir que féra força com si parira natural, dos vegades i la van traure!
Jo que me la veig, com si fóra el Rei León quan l'agafen de baix dels brassos, se'm posà un nuc a la gola i vaig soltar un: Mare! Que bonica!! I vinga el plor! I ma mare igual: Mante, que bonica!! I les dos a llàgrima viva! Això va ser "el moment"!!!! No em canse de contar-ho!
Mentre jo acabava de viure el reencontre més bonico de la meua vida, ma mare mirava cap on se l'havien emportat per a netejar-li els orificis i l'anestesista li va dir: Puede acercarse si quiere para hacerle fotos. I ma mare així ho va fer, i no parava de dir-me: Mante, que bonica és! I que graan!!
En acabar de posar-la guapa per a presentar-me-la oficialment me la posaren damunt, perquè ja m'havien preguntat si volia contacto "piel con piel" i jo, obsessionà amb la lactància, vaig contestar que sí; doncs, quan me la posen jo me l'encare cap al pessó i ella començà a xuclar. Quína gràcia!

Fins a hui que no he tingut cap grieta al pessó, ni infeccions ni cap molèstia que implique replantejar-me la lactància materna, i disfrute cada moment d'amamantar a la meua filla. Qué bonic sona!! La meua filla!! Després de tant de temps i tantes anècdotes ... ja ha arribat al món Valentina València!!!

Dóne gràcies a l'univers i a tot aquell i allò que ho ha fet possible.

I fins ací el meu somni, la meua pel.lícula!

No tinc pensat continuar escribint, però si la xiqueta em deixa, i trobe coses interessants que plasmar al blog... no ho dubteu que ho faré. Però crec que el meu Projecte acaba ací. Quan siga major la xiqueta li ho llegiré i sabrà la seua història.

Moltíssimes gràcies per pinollegir-me i compartir amb mi aquest meravellós somni.
Vos deixe algunes fotos de la criatura per a que la conegau.