14. Podcast programa "Ponte a prueba" d'Europa FM.

Sí, el que llegiu: El passat dimarts 25 d'octubre em va telefonat Susana Pérez, productora del programa, i carabassota (de Guadassuar, el meu poble) i em va comentar que la OMS havia declarat als solters que vulguen tindre fills "infèrtils"i açò ens beneficiava si voliem ser pares solters, com és el meu cas.
Em va donar una alegria....!!!
I em va dir que com en Ponte a Prueba anàven a traure el tema estaria bé que jo parlara i contara la meua experiència, que s'adequa a la bona notícia.

Bé, jo tota nerviosa, li telefone al meu assessor del blog, i li dic que no sabia cóm enfocar-ho. Ell em diu que deuria fer un guió per no eixir-me'n del que parle, ja que me'n vaig per les rames, jeje.

Doncs allà que vaig jo i em faig el guió contemplant els 3 temes que volia tractar:
La No boda.
El viatge
La inseminació.

A les 23:00 de la nit vaig entrar en el programa i vaig estar escoltant el que deien fins que em van dir: Blanca, buenas noches! jejeje.
I com que estaven parlant de receptes amb "semen" en eixe precís instant se'm va ocòrrer dir: ¿¿Semen escucha?? jjejejjejejeje. Ma que m'agraden les parides, i quan més animalà millor, ejejje.

Vos deixe l'enllaç del programa sencer Ponte a Prueba, a partir del minut 8 comencen a parlar de la notícia de la OMS, i en el minut 10:50 comencen a parlar de que vaig a entrar.

Al final resultà ser un catxondeo i no vaig contar res de trellat, però em vaig riure bona cosa, jejjejej.
Sols em faltava una cervesseta a la mà.

Sé que molts ja l'heu escoltat però volia compartir-ho al blog per a que permaneixera.

Fins la propera!!!

13. Embarazada o sigue buscando? jejejje.

Vos va agradar la meua expedició? Vam disfrutar molt, en l'excusa... viatge que te crio! jejej.
Sempre em quedarà aquesta meravellosa experiència, ja ho vaig fer amb eixa intenció.

Vaig viatjar fins Dinamarca per conèixer el Banc d'esperma més gran del món, Cryos (Entrada 12 de Pinorreta Junior Dream). Ho vaig fer amb ma mare, que sempre és una inversió segura. A més, tinc la sort de que em recolza en tot allò que decidixc fer en la vida. Sóc molt afortunada. I he dut a terme un projecte que m'apassionava i em moria de ganes per realitzar-lo. Tot ha sigut positiu!!

Per la meua part vaig fer tot el que devia fer: postures, rituals, tècniques... I la natura i el destí han decidit que NO és aquest el fill/a que he d'engendrar. :(
No m'he fet un test d'embaraç però si me'l féra m'agradaria que en compte de posar "No estas embarassada" posara "Sigue buscando", és un missatge més positiu, no cregueu? La dona està tota emocionà pixant en un got de plàstic, i quan clava el predictor li ix: No estas embarassada! Serà igual que si et diu el mateix que posava als pals dels polos quan erem menuts: Sigue buscando. Així no et desmotives.... jejejjeje.

Contiue, em va baixar la regla, i malgrat que la gent em deia que em féra la prova, que potser estiguera embarassada, algo en mi deia que no ho estava ja. Dic "ja" perquè vaig tindre símptomes, molt estranys, com si sí que ho estiguera. I el dia que vaig "marcar", se'n van anar, van desaparèixer de colp.
Símptomes físic que, potser, estigueren reforçats per una il·lusió mental. Com són tant semblants als símptomes de la ovulació és fàcil confóndre'ls.
En el moment de la menstruació vaig estar molt decebuda. Vaig recapitular per comprovar que ho havia fet tot bé i que havia cregut com una bona pacient.
Però no pots evitar tindre baixó, eres persona, eres humana, i tens sentiments. I no ens enganyem, jo tenia moltes esperances en aquest projecte, perquè quan et fas tú les coses, com que les controles més i confies molt perquè ho "palpes".
Però bé, el baixó sols em va durar un matí, i unes horetes més de vesprada. Reconec que quan ho comente en la gent també em baixa un poc l'emoció, però és normal, i com que jo m'adapte a les circumstàncies com venen... vaig començar a reestructurar el meu pensament cap al nou objectiu.
A l'endemà em vaig prometre disfrutar i no pensar en quan ho anava a intentar de nou.
Vaig experimentar una barreja de sentiments: D'una banda volia passar el Dol que suposa una pèrdua (del que siga) en aquest cas d'una il·lusió i oblidar el tema de moment. D'altra banda volia seguir tirant  cartutxos. Je je. I, per què no? Tot passa per alguna raó, i potser no m'haja quedat embarassada perquè m'espera algo millor. Potser no ho tinga ni previst. Però també m'apetia seguir buscant una clínica adequada al meu projecte.
A l'endemà vaig buscar informació al Crea, que va ser un lloc nou que em va comentar una amiga, on ella ha tingut èxit.
Després vaig agafar cita per fer-me una analítica exhaustiva de tot, un "chequeo" vamos. Inclús per saber si estic embarassada, malgrat no tinga els símptomes. Està comprovat que el 30% de les embarassades sagnen semblant a una menstruació normal. Conec casos particulars.
Ja que vaig... en un viatge tot, ejjej. Ja que estic, que em diguen cóm vaig de vitamines, si necessite alguna o tinc algún excés de subidón o algo, ejjejej.
Després m'he promés seguir tirant l'últim cartutxo, és a dir, eixint i disfrutant. Ja vaig dir que no era d'excessos, però això, eixint, no privant-me de res.
En el llibre que em van regalar els meus germans i les meues cunyaes (per cert, no me l'esperava i m'encanta anar llegint-lo conforme vaig avançant en el projecte), Qué se puede esperar cuando se está esperando, diu que si no t'has quedat a la primera, que faces les coses que no t'han donat temps abans d'intentar-ho:
- Un "chequeo".
- Revisió dentiste.
- Revisió oftalmòleg també, en el meu cas.
- Menjar més sa.
- Fer més esport, ...

Aleshores ara ho tindré en compte, però poc a poc, sense prioritzar-ho.
Estic il·lusionada, no obsessionada, malgrat semble que sí. Sols vull transmetre-vos tota la informació que m'arriba i estic portant a terme. Aquest és un dels objectius del meu blog: compartir el que vaig vivint per a que vos servixca si ho necessiteu.

Jo ho compare a que no he de fer com "Un clavo saca otro clavo" o "A rey muerto, rey puesto", sino, treballar el camí i en el moment torne a estar preparada començar amb el tractament de nou.

Vull agrair a la gent que, en el moment que he compartit la meua decepció, s'han decebut de la mateixa manera que jo. Sé que confiaven en el projecte i estan realitzant el mateix camí parale·lament. Estic molt contenta de poder-ho compartir i que vos faça il·lusió.

Fins la propera entrada!!!

12. 1r Intent d'inseminació: Cryos (Arhus - Dinamarca) 2a PART.

Com vos vaig prometre en la darrera entrada, en aquesta descobrireu la part restant del viatge i l'esperada INSEMINACIÓ.

Vosaltres penseu que és surrealista que jo vaja a comprar l'esperma i me'l pose sense més? Continueu llegint, continueu.... jejejje.

Resumiré un poc perquè sino puc escriure entrades i entrades amb totes les fotos que tinc...
Vam visitar el que vam poder, però de camí no perdiem el temps. Ma mare s'havia estudiat el itinerari per veure llocs xulos i interessants fent paradetes curtetes, com ens agraden a nosaltres.
Vam veure alguns castells. Estan en bones condicions, i són gratuïts. Bueno, alguns més que altres. Jejejje, ara sabreu per què dic açò.













Aquest és el castell en el qual s'inspirà Shakespeare per a crear l,obra de Hamlet.
El de la dreta es diu Frederiksborg Slot, i té uns jardins immensos. -->

 
En aquest últim, Egeskov Slot, vam entrar de bades perquè no sabiem que es pagava. Estaven en obres i el gps ens va portar per un altre camí (per darrere). En arribar aparquem i entrem. Hi havien unes cordes medievals i vam pensar que era decoració. Entrem i no hi havia ningú. El bar sense moviment, la tenda de souvenirs estava obrint en eixe moment. Ens va semblar estrany ja que no era pronte.
Peguem una volteta per on ens donà la gana i ens fem una cervesseta (al canvi, una canya val 4'5€, toma canyà! Jeje) al bar, quan obriren.
Veiem els jardins, super ben cuidats, un laberint molt gran i alt, què resulta que l'havia fet el pare del nostre Air b&b, casualitats de la vida. I quan entrem a la tenda per a anar-nos-en, ens entren ganes d'anar al wc. Preguntem i ens diuen que està al castell. Entrem, ens pregunten la nostra procedència, per anotar-ho, i després del wc vam visitar tot el castell, "de paso". No ens van demanar diners.
Bueno, no passa res, tenim la consciència tranquil·la, ens hem deixat prou corones daneses al país. A l'endemà en Aarhus ens van denunciar per aparcar malament, i allí no et fan un descompte si la pagues abans de 15 dies com ací, no. Jejejjee.

Un altra peculiaritat: ens va semblar curiós el tipus de sostre típic danés que han ingeniat. Està fet de palla, i l'assegurança de la casa és més cara, ja que té més risc d'incendi. Dóna un estil a les cases molt autèntic, semblen de conte.
El fan de manera manual, i és realment artesania.




A una zona concreta estaven les cases quasi soterrades. Em recordava als Teletubbies, jejeje.



Quan arribàrem a Aarhus ens veiem tot ple de cartells indicant que havia sigut declarada Ciutat cultural per al 2017. Home què justet!! I resulta que estaven de festes! jeje. Estaven fent la Benvinguda als estudiants!!

Tots els parcs i jardins estaven plens de gent de totes les edats escampada gaudint de la companyia dels amics, amb una cervesseta a la mà i amb un bon rotllo inigualable.
Ma mare i jo no voliem ser menys i ens vam unir a la festa.
Aquella va ser la meua "despedida", la nit d'abans. Bueno, nit per a ells és a les 7 de la vesprada, quan ja han sopat. Pronte, no? Per a nosaltres sí, jejeje.

A l'endemà era el meu dia!! El motiu pel qual haviem fet aquest viatge.
Vam anar direcció a Cryos, on ens esperava la meua "comanda" i Beatrice, la xica canària que em fa entrega de la caixa en la foto.
Tirem a aparcar i posar el ticket a la zona blava i no ens aclariem. És super difícil, et registren la targeta i la matrícula del cotxe (tot ho has de posar manual) i en tornar ja pagues, depenent del temps que hages estat.
Bé, doncs  no ens aclariem i un xic jove que passava ens ajudà.
En acabar se n'anem totes directes a l'edifici de Cryos, i quan estem esperant a l'ascensor quí apareix?  el xic del pàrking! jejejejjee. Nosaltres baixem en Cryos i el xic continua. Mai sabrem si venia a donar esperma però es va fer el "llonguis" en veure que nosaltres anavem, o anava a un altre pis. Lo bò és que després d'ajudar-nos diria: estes on van? A donar segur que no! jejeje.

          
I ara ve la part xula i emocionant de tot el meu viatge:
Arribem al Air B&B carregades amb la caixa. Me la deixe dins l'habitació i li dic a ma mare que em deixe en la intimitat... Em dispose a obrir la caixa en una il·lusió que m'invadia! (Ah, m'havia portat les proves de fertilitat, i m'havia donat positiu tal qual m'havia organitzat i previst en l'aplicació de Mi Calendario del mòbil, aleshores era el dia). Estava nerviosa d'emoció! Primer que tot em trac el fullet informatiu del "material" que havia comprat i les característiques bàsiques del donant i obric la caixa de suro blanc que contenia l'esència.

El primer que em vaig trobar va ser la jeringa, menudeta, de plàstic i ben precintada. Havia de posar-me un guant de làtex, que portava en la maleta, per a que no em cremara el gèl sec. Comence a escarbar per trobar la palleta amb l'esperma i .... no la trobava!! Em vaig posar nerviosa i vaig eixir de l'habitació. Vaig abocar el contingut a la pica de la cuina i de repent la trobe, yuju!!!

   


Li vaig deixar a ma mare amb tota l'empastrà i me'n vaig anar altra vegada a continuar amb el procés.

Trac les instruccions de la caixa i em dispose a llegir-les de nou (les havia llegides dos vegades a casa on line però no volia que se m'escapara cap detall). Havia d'esperar 10 minuts fins que la "palleta" es descongelara, i m'ho havia de posar abans dels 10 minuts següents.
I així ho vaig fer.
Per la meua part vaig cumplir amb tot el que requeria per a que "cuallara".
Vaig traure la palleta del tubet, vaig tallar un extrem i la vaig enxufar a la jeringa. A continuació vaig tallar l'altre extrem i vaig succionar amb la jeringa el contingut d'esperma de la palleta. És molt poqueta quantitat i quan ho succiones es queda en no res perquè s'eixampla en la jeringa. Però està concentrat, jeje
M'ho vaig introduir lentament, com deien les instruccions. i em vaig quedar 40 minuts en les cames en alt i dos coixins baix del cul per tindre'l en alt (posició del clau), com m'havien dit. Jo tota creguda a fer cas, jejej.

Parale·lament, en la cuina, ma mare havia format una "batalla campal" intentant despegar el gèl sòlid de la pica, rascant, ejjeejej. Semblava un laboratori, no parava d'eixir fum de l'hidrògen. I jo cantant: Es la bola de cristal! jejeje.

Férem un poc més de turisme i cap a casa.

Algunes coses que em van cridar l'atenció d'una exposició a Aarhus.
Molt de coloret, m'encanta!!!

Skagen, on es junten el mar del Nord i el mar Bàltic. Un fenòmen inigualable que vam tindre l'ocasió de veure.
M'encantà!! Ah, veiérem una foca!!

 Vam veure algunes construccions formades amb peces de lego a l'hotel Legoland, que està pegat a l'aeroport.
Són una filigrana!!

A l'aeroport ens vam veure aquesta zona amb lego per a que els xiquets juguen. Estas tú que ho fan a Espanya... al 1r dia ja no quedaria cap peça!!!







Ara a esperar a veure si cualla o no.

En el pròxim ja vos informe del resultat.

Donar-vos les gràcies per les visites que acumule, em motiven per seguir escrivint i vos agraïxc molt els comentaris, m'alegra rebre'n un i saber què m'heu dedicat el vostre temps.

A disfrutar de la vida!!!

11. 1r Intent d'inseminació: Cryos (Arhus - Dinamarca) 1a PART.

El danés és difícil, es sembla molt a l'alemà, i jo no l'he estudiat mai. Solament com sona ja em repeleix, jejeje. En el nostre viatge sols hem aprés "tak"que és gràcies i ho gasten com a per favor, per exemple a l'hora de demanar una cervessa: "en ol, tak" que significa: una cervessa, gràcies! La "o" és eixa O amb una ratlla en mig que es pronuncia entre una "o" i una "u".
Bé, al que anem, jejeje.

Benvinguts a tots al viatge del Projecte més important de ma vida: La meua inseminació.

Allà que se n'anem ma mare i jo cap a Dinamarca, aeroport de Billund(Península de Jutlandia, Dinamarca) amb la maleteta de mà i roba d'entretemps, ja que feia frescoreta per ahi dalt.
Nota important: ma mare amb les presses matutines se li oblida el mòbil dins del cotxe!! ejjee.
I lo fort és que quan tornàrem tenia bateria! jejeje.

En arribar a l'aeroport agafem el cotxe de lloguer. Vam triar el més barat i va i resulta que ens veiem un Renault Kadjar (que ninguna de les dos som de callar... ejejjeje). Ens van donar eixe perquè vam demanar navegador i aquest el tenia incrustrat. Menut cotxasso!!!! A més, semblava nou!
Bé, junt a les super carreteres que tenen els danessos i la bona conducció, vaig gaudir de travessar el país de bat a bat en pocs dies.

Vam visitar Odense, capital de l'illa de Fiònia, i la ciutat de Hans-Christian Andersen, el que va escriure els contes que llegiem quan erem menuts. Alguns d'ells són: El patito feo, El soldadito de plomo, El vestido nuevo del emperador, vos sona algún?

 Sabeu que el temps de baixa per maternitat a Dinamarca és de 2 anys, podent-se compartir amb la parella?
Una cosa que em va encantar va ser veure a molts hòmens a soles passejant amb el carro a qualsevol hora del dia. Quina imatge més bonica!!!
I van tots en carros de bicicletes (trailers) que ens ha agradat tant que ma mare, en tornar, se n'ha comprat un per a portar al meu nebot pel poble! jejeje Està super guay! I ell va molt a gust dins.

Mireu si tenen facilitats per als bebés que tenen pàrking de carros i tot! jejeje. Em va semblar super original! jeje.

També vam veure la Sirenita de Copenhague. Vam travessar el pont entre Fiònia, l'illa central, i Sealand, l'illa on es troba la capital. En anar feia molt de vent i travessar un pont d'uns 9 kms mentre et sacsa el vent d'allà és realment estressant..... vaig deixar el pont amb una tensió en els muscles prou aguda.
A banda d'una bona sablà, doncs val 30€ anar i 30€ tornar.


Ens vam mullar de dalt a baix en la capital perquè vam fer un Freetour, on vam aprendre molt de la ciutat, i com voliem anar a veure la Sirenita, quan va acabar vam amollar a córrer malgrat la pluja i quasi agafem una pulmonia, jeje.
A una excursió que vam fer vam descobrir el "Sireno", jejeje. No sabem la història, però era molt bonic, en acer inoxidable. Molt brillant. Serà el novio de la sireneta....???? jejeje.

Copenhague té reina Margarida II, l'home no pinta res. La reina domina 5 idiomes i és molt bona pintora, fins i tot ha il·lustrat El señor de los anillos danés.
La ciutat ha sigut cremada varies vegades, per aquesta raó les cases han sigut reconstruïdes i queden poques de les originals.
Vam passar pel Tivoli, el parc d'atraccions popular més antic del món. Però ens vam enterar que el més antic de tots és el de Bakken, malgrat la fama de l'altre, i el teniem al costat del Air B&B. Era gratuït i vam passejar amb un gelat que ens compràrem allí. Jo vaig provar el de regalícia!! Els nòrdics li tiren prou a aquest sabor...!!! qué bo!!!

Algo curiós és que hi ha un barri, Christiania, que té les seues pròpies lleis, dins de la mateixa ciutat, i és molt curiós perquè té cases velles totes plenes de graffittis y pintades amb molts colors. La venda de costo i marihuana és legal dins del barri, i vam veure que els camellos eren els que anàven en un passamuntanyes per a que no els reconeguen la cara. De dia hi ha molts turistes, però ens han dit que de nit és perillosa. Nosaltres vam anar de dia i estava ple de famílies fent turisme.
No tenim fotografies perquè no es poden fer. Ens vam comprar una pulsereta i a dormir.

Voleu saber cóm acabà la nostra aventura i la part de la inseminació? La propera setmana ho descobrireu!!
Gràcies per llegir-me!!! Sigau molt feliços!!

10. La meua gran celebració: La No boda! (II)

Sabeu que a Japó t'organitzen la "Boda" sense home per uns 3.000€?? Desde la sessió fotogràfica, passant per un lloguer de novio per a eixe moment, si ho desitges. Això no ho havia pensat jo, veus...? jejejejje.
Doncs sí. Si vols celebrar una boda sense parella, per saber què es sent, o per simplement celebrar-t'ho ho pots fer per un "módico precio".

Ara bé jo he fet una versió d'aquesta nova moda i vos la vaig a contar.
Vaig a continuar on m'havia quedat:

Com vos comentava en la meua darrera publicació, eixirem de ma casa i anàrem a peu en "passeillo" tararejant cançons que solen tocar la banda de música fins arribar a la sala Cotonera Events de Guadassuar.
Era surrealista i m'encantava!!! Era el que jo volia!! I la gent del meu voltant em va recolzar i em va tornar la il·lusió duplicada.
                

(La confitura de tomaca era un dels detallets. La va fer una amiga de ma mare que la fa boníssima!! És realment un plaer, amb formatge blanc o foie, quin contrast!!! I l'altre detallet era un clauer que vam fer entre una amiga i jo. Tot cassolà i de gent del voltant. GRÀCIES!!)

En arribar al Saló em van dir que m'esperara fora amb Javi, el meu millor amic, i d'aquesta manera els convidats ens farien "pasillo" per a que entrarem.
Em feia molta risa, semblava una obra de teatre on erem els protagonistes. A més, em van posar una cansó al atzar que resultà ser, tranquil·leta per a entrar, i quan vam acabar de passar es va transformar amb una salsa, i Javi i jo improvisàrem un ballet de lo més arritmic, jejejejje. Però va quedar graciós. Ell i jo eixim junts de festa remember o música techno, la salsa no la controlem, ejjeje.

A continuació ens van conduir al Jardí vertical, on havien organitzat unes fileres de cadires per sentar-se la gent on tindria lloc la Cerimònia.
I aleshores fou quan Javi, el mestre de cerimònies, començà a parlar:

-Va preguntar als convidats si sabien per què estaven ací, jeje, i va explicar un poc el projecte. Que Jo i ma mare se n'anàvem a Dinamarca a prendre'm un "xupito vaginal". Jejejejjejejej és poc autèntic!!
- Va comentar amb humor els pros i contres de no tindre un "pare", i ens vam riure prou iau.
- I per finalitzar em va formular una sèrie de preguntes que jo havia d'acceptar i dir: Sí, em compromet. Una d'elles va ser: Acceptes passar-te nits esperant a que el teu/a fill/a vinga de festa? Al que li vaig respondre: No, perquè jo me n'aniré en ell/a!! I tú vindràs també! jejejejeje.

Per concloure la seua intervenció em va fer entrega del Pañal de Oro!! jejejeje.

I de sobte els va donar la paraula a dos amigues. No m'esperava que parlaren elles.
Em van fer plorar, però encanà i tot que estava jo!! Em van emocionar com feia temps que no ho feia ningú. Són les millors!

 I ja ens vam disposar a dinar... Ens vam sentar en forma de U perquè vam ser poca gent i jo volia veure'ls a tots. I el jardí vertical darrere de nosaltres, que feia efecte de taula presidencial. Molt guapet tot.

                

La gent estava animadeta, i cridaven: Que "mos" bese la No Novia, que "mos" bese la No Novia! jeje.
Que "mos" bese el pare de la No Novia! jejej.
Mentre dinàvem sonava una "track list", com diu el meu amic Javi, de lentes per amenitzar.
I s'ho van menjar toooot!!!

De sobte les amigues de la Carta desapareixen i quan tornen em veig una Barraca menuda però una rèplica exacta de la Discoteca de les Palmeres. I la música remember And I miss you like the dessert miss the rain!!!! I la de Chimo Bayo, jejej.  Menut subidón!!!!

Inclús havien dissenyat ventalls amb els noms de les discoteques que saben que m'agraden! Molt fort!!!
I uns cartells que deien: Temazoo!!! Ahora sí que sí!! Subidón!! Frases que solen cridar els dj's quan punxen, ejjejej.
Va ser molt emocionant, jo no m'imaginava quína temàtica em farien de xasco(broma en altres pobles).

Com que no vaig triar tarta nupcial, no li veia sentit i no m'emocionava, em van preparar una taula amb dolços, fruita i fondue de xocolate. Boníssim!!

També haviem colocat per donar un poc d'humor aquests medicaments comfeccionats per mon tio Carrillo, un fora série de la imaginació!!!

Després de les postres em van portar a una zona de la Sala on havien preparat un projector i, per a la meua sorpresa, vam visualitzar un video on cada convidat havia contat una anècdota meua. Cadascuna d'elles em va recordar un moment i una experiència úniques i vam riure i plorar sense parar fins que va finalitzar el video.

Anècdotes com la de: "¿tu amiga ha comido ajoaceite?" una frase que li digué un xic a una amiga mentre estavem de festa en la Manga del Mar Menor, i jo havia sopat amb all i oli, que m'encanta, i em donava igual tot, ejjejeje.
Mon pare va recordar l'època en la que jo no volia estudiar i em va portar a la serreria Gimase per treballar pensant-se que no aguantaria. I quan se m'acabà el contracte perquè els meus pares volien que tornara a estudiar, jo volia continuar treballant. Fins i tot m'havia mirat les vacances d'estiu! I vaig treballar durant les vacances de Nadal, jejej.

I en cada video cadascú em va desitjar bons auguris per al meu Projecte. Va ser molt emotiu, jo plorava i reia al mateix temps. És una de les coses que més recorde, em pensava que era un power point de quan jo era menuda o algo.... perquè una amiga m'envià per Whatsapp el darrer dia unes quantes fotos de quan vaig prendre la comunió, en les ulleres d'aquella època que semblava tofoleta, jejejje.


En acabar aquesta sorpresa vaig posar una sel·lecció de música triada per mi i va obrir la barra de gin-tonics premium Garry, un barman de Carcaixent que et fa uns combinats que són una delícia, i nosaltres anàvem ballant en el ninot unflable. Sí, un altre ninot, jejejej. Ara en tinc dos, i al meu nebot li encanta per a nadar en la pisina! eejejjej.




Quan ja vam beure prou anàrem a canviar-nos ràpidament a casa i acudírem a la discomòbil del poble, perquè era el dia de paelles i anàven tots descamisats, en les camisetes esgarrades i pintades. Quins records!! Quan erem més jovenets feiem el mateix!! jejeje.



















Va ser un èxit, molt divertit i emotiu. Vam acabar sopant en la Travesia una picadeta i a dormir la mona.

I "hasta aquí puedo leer" jejejejejjej.

Espere que vos haja agradat i que sapigau que, encara que siga algo íntim, volia compartir-ho perquè per a mi ha sigut la Gran Celebració de Compromís en un pas que vaig a donar molt important en la meua vida. De la mateixa manera ho he compartit per a donar-vos idees. No tingau por de mostrar el que sentiu o voleu expressar a la resta. Ja estem prou condicionats.... Disfrutem de les coses bones de la vida!!!

Fins la propera!!!

P.D: Que viene que viene!!!!Tss tss!! jejejejje.

9. La meua gran celebració: La No boda! (I)

En la meua passada entrada vos vaig contar el Comiat de Fadrina oficial. Doncs en aquesta entrada vos contaré i documentaré amb imatges la meua No Boda oficial. :-)

VIXCA LA NO NOVIA!!!

Per si algú no ho sap, estic celebrant que vaig a inseminar-me, i ho estic fent com si em casara però sense parella, ejejje.

Primer que tot, abans de la No Boda, ma mare em regalà un peeling corporal a Medes estètica, i em vaig quedar com nova!!
És un plaer en totes les lletres, deuriem rebre'n una vegada a l'any mínim, i ens estalviaria més d'un medicament.

Jo volia celebrar tot allò que em tocara, i a la Carta(Contracte d'amigues) diu que la nit de l'Ensenyà de vestit es fa una picadeta per a les amigues de la Carta, doncs ho vaig fer.


Una amiga que no podia vindre a la No Boda va vindre a veure el vestit. Mireu el ram, és de xuxes!! Mmmmm.

De sobte em sent una traca i les amigues cridàren Vixca la No Novia! jejejeje.
Com és tradició, en arribar les amigues van tirar una moneda a les sabates que la novia portaria a l'endemà. Quantes més es queden a dins, més sort tindré, jejeej.

Només van veure el vestit es van quedar bocabadades, i ma mare tota pagà. Norma, com que l'havia fet ella, i sense saber cosir, que té més mèrit.

Paralel·lament, parlant del tratge, diuen que ninguna l'havia encertat: Unes deien que si seria de colorets, altres que si seria llarg. Com que els meus colors són el rosa i el blau, pensaven que seria d'un dels dos, però res. MORAT! El color de la Dona!!  jeje.

- Oooooii! En tota la gràcia del món, xíííííca!!!
- Vixca la no novia!!
- Un aplaudiment a la dissenyadora i modista!!!

Ma mare va invertir tot el dia cuinant dolç i salat per al soparet.
Estava tot deliciós, maridat amb una sangria feta per ella també i vi blau que m'encanta!
Vam estar super a gust, llevant de la humitat que hi havia al carrer, que em va desfer el monyo, jejej. De la peluquería que venia jo en el monyo preparat per al Gran Dia....
Vam xarrar, vam riure, i fins i tot vam organitzar una escapadeta totes juntes per recordar vells temps a Sevilla.

Ens vam anar a dormir i quan em vaig despertar ja era el DIA!!
Sentia una barreja entre el nervi de quan te'n vas de viatge i el nervi de quan desconeixes alguna cosa, no sé si m'enteneu, d'eixir del teu entorn conegut.

Només arribe de Nova Imatge de posar-me guapa amb perruqueria i maquillatge, em trobe la casa plena!! Quina emoció em va entrar de veure'ls a tots esperant-me amb eixa cara de felicitat!!
Els meus cosins "Carrillo" en la càmera de retratar en mà, el meu nebot dansant, ma mare en el vestit preparada per posar-me'l. Em vaig sentir famosa de veritat! jeje.

De seguida van venir les instruccions:
- Posa't en roba interior (En bajoqueta, com diu el meu cosí Jordi, ejeje) i m'avises!! Deia el meu cosí el fotògraf per a fer-me fotos.
- Què guapa està la meua Blanca!! Deia ma tia, que no té fills, i em vol en deliri!!
- Ai que no et cap el vestit!! Posa't una bossa de fem per a que córrega i t'entre millor! Deia ma mare, la dissenyadora, patint de que el tornara a rebentar, jejejeje. Que, total, me'l vaig posar per dalt i arreglat, ejejje.

Quan m'estava fent fotos, anaven acudint els convidats a ma casa, i jo volia saludar-los a tots i no em deixaven!
El meu nebot fugint-me, em tenia por, no em reconeixia. Entre el vestit, que quan passava per eixa habitació i el veia damunt del maniquí cridava a ma mare, jejejej, i la pamela, el pentinat i el maquillatge, em notava diferent, pobret.

En aquesta foto plasme el moment en el que una amiga em va regalar l'aliança, jejej. Un anell més bonico de corets.... que m'encanta!! I jo li vaig dir: Sí quiero! jejjeje. Per algún lloc havia d'eixir.
Ara quan vaja de festa i se m'acoste algún tiarro me'l llevaré iau, jejeje. O me'l canvie de mà. Jejejje.

També, un altra amiga m'ha regalat un "llamador de ángeles", que diuen que l'ha de portar la persona embarassada per a que li vaja molt bé.

Quan va acabar el reportatge em sent una traca, sí, un altra! No sabia que me'n tocaren tantes! jejeje.
I m'assome i em veig a les amigues de la novia més guapes...!!!
Ja estava la meua amiga que viu a França i tot. I cadascuna anaven vestides amb un color diferent! Em va encantar!

En eixir tots de ma casa ens vam quedar mon pare i jo dins, i ell em va traure de casa. Va ser molt emotiu, i a banda, ma mare i ma tia havien preparat mesuretes amb pètals de roses roges que ens els van tirar quan eixirem.
Em feia risa perquè no faltava detall, com si em casara de veritat!! Jejeje.

                

 Mireu-les què acolorides van les amigues de la novia!!!
I després em vaig agafar del "brasseo" del meu millor amic i el que oficià la Cerimònia i la meua família darrere i ja seguit la resta de convidats.

I fins ací pense que ja teniu prou per llegir aquesta setmana. En la propera entrada contaré el dinar de la No Boda i la festa que ens montàrem. No vos ho podeu perdre!!

No sé si publicaré el proper divendres, ja que porte prou tràpula entre el viatge a Dinamarca i el inici del Curs escolar, però només puga escriuré l'experiència de la inseminació i viatge. Mare meua, acumularé informació per a traslladar-vos-la pròximament. Quines ganes!!!!

Gràcies per llegir-me.

Que vaja bé!!!

8.Visca la No Novia!! (II)

I ara ve lo bo....!!

En aquesta entrada vaig a contar-vos cóm les meues amigues em van fer sentir especial en el dia del meu comiat de fadrina d'abans d'inseminar-me.
COMIAT OFICIAL DE LA CARTA D'AMIGUES:

Com que ja vos he parlat de la Carta d'amigues aquesta entrada la centraré en el Comiat que em van preparar.

El divendres passat va ser la meua "despedida" amb les amigues de "La Carta" i uns quants amics que són significatius en la meua vida, entre ells ma mare.
Em van dir que estiguera a punt a les 20:00 h en ma casa.
Es feia l'hora i jo nervioseta.... Ma mare també venia i eixí escopetà a les 19:45 h, que ja feia tard. I jo em quede sola, en mon pare en casa.
Em vaig posar a jugar al Candy Crush per no pensar en res i evadir-me de la realitat, sino em posaria més nerviosa i no volia, ejejjeje.
De sobte escolte música al carrer, i li dic a mon pare: és això la meua despedida??
I ens asomem al carrer. Mon pare portava comboi i tot de veure'm a mi, i això que ell ja ho sabia, jejej.
En el cantó em veig el sostre d'un carromato. Em sonava haver vist això una vegada pel poble, però no sabia exactament què era.
Quan arribe me les veig a totes vestides en mocador de monedetes de dansa oriental de colors rosa i blau nugats a la cadera, i tots amb llacets de colors rosa i blau també, els meus colors preferits!!!
Em tiràren una traca i tot, com diu a La Carta.
Em vaig sentir super afortunada de veure a tota la meua gent junta i l'escena tant personalitzada que s'havien currat.
Em van posar una banda de "La"reina de la Fiesta", el mocador de monedetes a mi també i els llacets.
Mentre em disfressaven sonà una cansó que ballà la meua mestra de Dansa Oriental, Iris Sukara i es posen tots a fer un ballet que havien assajat prèviament i a distància, jeje, què monos tots ballant enmig del carrer. No m'ho esperava!!!
I quan acaben m'amollen als brassos un ninot unflable, jejejej, la guinda que li faltava al Comiat de Fadrina! Ma que m'agrada... jejeje.
Anàrem pel poble amb la música, pedalejant, i bebent cervessa, amb la Bicibirra, que és un invent molt gran! jejej.
Quasi ens creuem amb la Processó del Cristo, ja que era el dia de la Vespra. Quina vergonya!    

              


En acabar sopàrem a una caseta de camp de la família i quan passava un cotxe totes cridaven: Que ve el boy!! Que ve el boy!! I jo, que no em feia ninguna gràcia, mirava expectant....!
A la tercera que diuen que ve el boy jo ja no m'ho creia i aquesta vegada sí que ve cap on estavem sopant. Para el cotxe i quina és la meua sorpresa quan veig eixint i corrent cap a mi a la meua amiga Helen que viu a França i m'havia dit que no anava  a poder vindre. Quina il·lusió em va fer!!!!
Mira, ens va fer plorar a tots!
Jo dient que això era millor que el boy! jejej.
     

              

                  


Ens vam tranquil.litzar i vam ballar un poc abans d'anar cap al poble.
Hi havia discomòbil al poble i era bona opció acabar la festa amb els carabassots, aprofitant el 1r Divendres de Mes.

Alguna conversa de la nit:
- Et cases?
- No, m'insemine! jejejje.

Ausaes que si no em quede a la primera.... tot el peix està venut!! jejejejej.

Aneu fent gana de llegir que a la pròxima contaré la No Boda! jejejje.

Vixca la No Novia!!!