10. La meua gran celebració: La No boda! (II)

Sabeu que a Japó t'organitzen la "Boda" sense home per uns 3.000€?? Desde la sessió fotogràfica, passant per un lloguer de novio per a eixe moment, si ho desitges. Això no ho havia pensat jo, veus...? jejejejje.
Doncs sí. Si vols celebrar una boda sense parella, per saber què es sent, o per simplement celebrar-t'ho ho pots fer per un "módico precio".

Ara bé jo he fet una versió d'aquesta nova moda i vos la vaig a contar.
Vaig a continuar on m'havia quedat:

Com vos comentava en la meua darrera publicació, eixirem de ma casa i anàrem a peu en "passeillo" tararejant cançons que solen tocar la banda de música fins arribar a la sala Cotonera Events de Guadassuar.
Era surrealista i m'encantava!!! Era el que jo volia!! I la gent del meu voltant em va recolzar i em va tornar la il·lusió duplicada.
                

(La confitura de tomaca era un dels detallets. La va fer una amiga de ma mare que la fa boníssima!! És realment un plaer, amb formatge blanc o foie, quin contrast!!! I l'altre detallet era un clauer que vam fer entre una amiga i jo. Tot cassolà i de gent del voltant. GRÀCIES!!)

En arribar al Saló em van dir que m'esperara fora amb Javi, el meu millor amic, i d'aquesta manera els convidats ens farien "pasillo" per a que entrarem.
Em feia molta risa, semblava una obra de teatre on erem els protagonistes. A més, em van posar una cansó al atzar que resultà ser, tranquil·leta per a entrar, i quan vam acabar de passar es va transformar amb una salsa, i Javi i jo improvisàrem un ballet de lo més arritmic, jejejejje. Però va quedar graciós. Ell i jo eixim junts de festa remember o música techno, la salsa no la controlem, ejjeje.

A continuació ens van conduir al Jardí vertical, on havien organitzat unes fileres de cadires per sentar-se la gent on tindria lloc la Cerimònia.
I aleshores fou quan Javi, el mestre de cerimònies, començà a parlar:

-Va preguntar als convidats si sabien per què estaven ací, jeje, i va explicar un poc el projecte. Que Jo i ma mare se n'anàvem a Dinamarca a prendre'm un "xupito vaginal". Jejejejjejejej és poc autèntic!!
- Va comentar amb humor els pros i contres de no tindre un "pare", i ens vam riure prou iau.
- I per finalitzar em va formular una sèrie de preguntes que jo havia d'acceptar i dir: Sí, em compromet. Una d'elles va ser: Acceptes passar-te nits esperant a que el teu/a fill/a vinga de festa? Al que li vaig respondre: No, perquè jo me n'aniré en ell/a!! I tú vindràs també! jejejejeje.

Per concloure la seua intervenció em va fer entrega del Pañal de Oro!! jejejeje.

I de sobte els va donar la paraula a dos amigues. No m'esperava que parlaren elles.
Em van fer plorar, però encanà i tot que estava jo!! Em van emocionar com feia temps que no ho feia ningú. Són les millors!

 I ja ens vam disposar a dinar... Ens vam sentar en forma de U perquè vam ser poca gent i jo volia veure'ls a tots. I el jardí vertical darrere de nosaltres, que feia efecte de taula presidencial. Molt guapet tot.

                

La gent estava animadeta, i cridaven: Que "mos" bese la No Novia, que "mos" bese la No Novia! jeje.
Que "mos" bese el pare de la No Novia! jejej.
Mentre dinàvem sonava una "track list", com diu el meu amic Javi, de lentes per amenitzar.
I s'ho van menjar toooot!!!

De sobte les amigues de la Carta desapareixen i quan tornen em veig una Barraca menuda però una rèplica exacta de la Discoteca de les Palmeres. I la música remember And I miss you like the dessert miss the rain!!!! I la de Chimo Bayo, jejej.  Menut subidón!!!!

Inclús havien dissenyat ventalls amb els noms de les discoteques que saben que m'agraden! Molt fort!!!
I uns cartells que deien: Temazoo!!! Ahora sí que sí!! Subidón!! Frases que solen cridar els dj's quan punxen, ejjejej.
Va ser molt emocionant, jo no m'imaginava quína temàtica em farien de xasco(broma en altres pobles).

Com que no vaig triar tarta nupcial, no li veia sentit i no m'emocionava, em van preparar una taula amb dolços, fruita i fondue de xocolate. Boníssim!!

També haviem colocat per donar un poc d'humor aquests medicaments comfeccionats per mon tio Carrillo, un fora série de la imaginació!!!

Després de les postres em van portar a una zona de la Sala on havien preparat un projector i, per a la meua sorpresa, vam visualitzar un video on cada convidat havia contat una anècdota meua. Cadascuna d'elles em va recordar un moment i una experiència úniques i vam riure i plorar sense parar fins que va finalitzar el video.

Anècdotes com la de: "¿tu amiga ha comido ajoaceite?" una frase que li digué un xic a una amiga mentre estavem de festa en la Manga del Mar Menor, i jo havia sopat amb all i oli, que m'encanta, i em donava igual tot, ejjejeje.
Mon pare va recordar l'època en la que jo no volia estudiar i em va portar a la serreria Gimase per treballar pensant-se que no aguantaria. I quan se m'acabà el contracte perquè els meus pares volien que tornara a estudiar, jo volia continuar treballant. Fins i tot m'havia mirat les vacances d'estiu! I vaig treballar durant les vacances de Nadal, jejej.

I en cada video cadascú em va desitjar bons auguris per al meu Projecte. Va ser molt emotiu, jo plorava i reia al mateix temps. És una de les coses que més recorde, em pensava que era un power point de quan jo era menuda o algo.... perquè una amiga m'envià per Whatsapp el darrer dia unes quantes fotos de quan vaig prendre la comunió, en les ulleres d'aquella època que semblava tofoleta, jejejje.


En acabar aquesta sorpresa vaig posar una sel·lecció de música triada per mi i va obrir la barra de gin-tonics premium Garry, un barman de Carcaixent que et fa uns combinats que són una delícia, i nosaltres anàvem ballant en el ninot unflable. Sí, un altre ninot, jejejej. Ara en tinc dos, i al meu nebot li encanta per a nadar en la pisina! eejejjej.




Quan ja vam beure prou anàrem a canviar-nos ràpidament a casa i acudírem a la discomòbil del poble, perquè era el dia de paelles i anàven tots descamisats, en les camisetes esgarrades i pintades. Quins records!! Quan erem més jovenets feiem el mateix!! jejeje.



















Va ser un èxit, molt divertit i emotiu. Vam acabar sopant en la Travesia una picadeta i a dormir la mona.

I "hasta aquí puedo leer" jejejejejjej.

Espere que vos haja agradat i que sapigau que, encara que siga algo íntim, volia compartir-ho perquè per a mi ha sigut la Gran Celebració de Compromís en un pas que vaig a donar molt important en la meua vida. De la mateixa manera ho he compartit per a donar-vos idees. No tingau por de mostrar el que sentiu o voleu expressar a la resta. Ja estem prou condicionats.... Disfrutem de les coses bones de la vida!!!

Fins la propera!!!

P.D: Que viene que viene!!!!Tss tss!! jejejejje.