Us preguntareu si em va vindre la inspiració un dia quan em vaig alçar del llit, o quan estava de festa, o quan vaig veure un bebé o una panxolia pel carrer.... doncs no. El que he experimentat ha sigut evolutiu.
Primer tens ganes, després t'ho imagines, ho somies, i definitivament ansies adquirir el compromís de donar un pas a una nova vida; en definitiva, un estil de vida diferent del que has viscut fins ara.
Un pas que comportarà dedicació a una personeta nova. I a partir d'eixos moments és quan comença el teu cap a cabilejar, a imaginar-se fent coses. És la part eixa del subconscient que diu: "I si....??" Què passaria si...? I vas veiente cómoda amb les coses que imagines i que potser passaran.
M'he visualitzat comprant el "predictor"( jejeje).
He experimentat eixe nerviosset abans de saber si vaig a ser mare o ho hauré de tornar a intentar. M'he imaginat super gorda que ja quasi no em puc ni moure, jejeje, i cada cosa que he imaginat em fa feliç, em fa sentir cómoda, i totes eixes sensacions imaginàries em fan tindre ganes d'experimentar-ho en la realitat.
Tinc clar que ha arribat el meu moment.
La gent que em coneix sap que no m'he privat de quasi ningún capritxet: sopars, viatges, desitjos,... i sempre pensant solament en les meues intencions. Ha arribat el moment de deixar de pensar en mi i començar a tindre en compte que tot el que faig, absolutament TOT tindrà conseqüències en un futur pròxim (sóc conscient).
No obstant, en l'actualitat, tinc dos sentiments oposats totalment:
Per una banda, per exemple, quan m'alimente: ja no pense en si engreixa o em deixa d'engreixar pensant en la "operación bikini" ditxosa (jejeje). Ara pense en els nutrients que té, perquè ara he d'estar forta i saludable per poder engendrar.
Per altra banda, com sóc molt eixidora, en aquest moment estic mentalitzada a tirar "l'últim cartutxo"(jejeje). Sembla com si m'anara a morir o algo així, però és com si féra una despedida constant, si m'apeteix fer-me una cervessa me la faig, si m'apeteix fumar-me un cigarro me'l fume. Sense excessos, perquè mai he sigut d'excessos.
D'aquesta manera, per al meu parer, m'ho disfrutaré intensament, i quan comence l'embaràs, no tiraré res en falta, i em dedicaré en cor i ànima al meu fill/a.
Donar-vos les gràcies a tots/es que vau dedicar uns minuts de la vostra vida a llegir la meu primera entrada. Vos anime de tot cor a que participeu deixant comentaris: opinions, fer aportacions personals etc.
Fins la propera! :-)
'PINORRETA JUNIOR DREAM' naix com a una iniciativa per a ajudar a altres persones que comparteixen el meu somni: SER MARE SOLTERA. Aportaré informació veridica d'un cas real, on espere que gaudiu de les meues entrades i que el blog es puga convertir en un punt d'encontre de lliure opinió amb els vostres comentaris.
Tu contenta i nosaltres molt comboiats de tindre un nebodet/a. És una decisió que has pres i nosaltres et recolcem en tot allò que faja falta. Un membre més a la familia sempre és una alegría molt gran, com ja hem tingut amb Marc, el teu fillol. Espere que amb aquest blog totes aquelles dones amb ganes de ser mares, però que pel motiu que siga no troben a un xic al qual fer-lo pare, que s'animen a ser mares solteres tal i com vas a fer tu. Perquè pense que l'experiència de ser mare tota dona ha d'experimentar-la. Jo vaig ser mare fa dos anys, és una sensació única, tan gran a la vegada que no tinc paraules per descriure-la...
ResponderEliminarÀnims i endavant en tot el que siga!!!
Isa, m,has emocionat molt!
ResponderEliminarMoltes gràcies pel comentari tant sincer i bonic.
Xiquets al món, alegria per a tots!!!