Arriba el dia de compartir el meu somni. És el moment de posar a prova el criteri de pensament social d'una societat avançada i moderna del segle XXI.
Com no podrien ser altres, els primers en saber-ho van ser la meua família. Vos pose en situació:
Dinant en casa paella, al voltant del caldero amb els meus pares, germans i cunyades.
Jo amolle: "Vull ser mare!" (En aquests moments estic soltera).
Les reaccions van ser diverses:
Doncs alguns em van dir: "Ole! Endavant!"
Altres: "No et compliques, en lo bé que estas...."Jejejeje.
Em fa gràcia perquè la gent que té fills em diu que no en tinga, i em xoca.
Jo, quan en tinga ja podré comparar, si no en tinc no puc saber-ho. ;-)
Com podeu imaginar, et trobes davant diverses opinions enfrontades.
Socialment
sóc una persona que no em talle a l'hora de contar les meues coses, és
més, necessite contar-ho per veure cóm reacciona la gent, per saber si
estic boja o és algo comú, jeje. és el meu termòmetre social. Encara que després prenc les meues pròpies decisions.
Quan em juntava en els amics o companys, si eixia al tema, jo ho comentava i explicava el meu projecte.
La
gent sol al·lucinar, ja que no està prou vist socialment ser mare
soltera, som poques les que ho decidim, encara que cada vegada som més.
Aleshores
la gent es sofoca: Estàs boja! La teua vida canviarà 360º!! Ja no
podràs eixir de festa quan vulgues!!! Ja no podràs viatjar!!!!
I tenen prejudicis: T'eixirà bessonà! jejej.
Però jo ho tinc molt clar, vull començar aquesta nova etapa de la meua vida. Tinc molta il·lusió i un sentiment molt positiu cap a l'experiència.
Et trobes identificada en el meu cas?
Totalment! Estic en la mateixa situació que tu. Al quasi 35 anys, mestra també, sense trobar una parella que m'acompanye amb el meu somni... he decidit ser mare! I ja he començat amb metges per dur-lo a terme. Feliç ara mateix no, el següent. Por, també no ho vaig a negar. Però molta il·lusió amb el camí que he decidit!
ResponderEliminarCom reacciona la gent... hi ha de tot, el que s'ilusionen amb tu, els que pensen que estàs loca, els que no comprenen, el que lo que primer que pensa es "i si s'equivoquen i te ix negret que faras, i jo tranquil que el voldre igual". Hi ha de tot!
Espere que vaja tot molt bé, jo et seguiré amb moltes ganes, sort i ànim! Loli
Jjejjeejjejee Loli, igualet!
EliminarQué guay!!!!
Cóm m,alegre!!!
Podries enviar-me un correu a pinorreta60@gmail.com i estem en contacte i intercanviem opinions.
I enhorabona per la decisió! Jo estic molt feliç!!!
Sentirem el mateix?! Quin comboi!!!! Ejjeje.
Està bé contrastar opinions diverses pero el q realment importa és el q tú realment estàs decidida a fer, si és el q tu vols i desitges eixirà bé, no hi ha més!! tot s'ha de visualitzar abans per a q es complisca! pero no visualitzes tant a vore si t'augmenten les dioptries!! jaja, m'alegre q haja contactat amb tu gent amb la mateixa situacio!! anim!! besets. Clara.
ResponderEliminarClar que sí, Clara. Contem, escoltem, i després fem el que sentim.
EliminarA que sí! És un dels objectius del blog: Contactar amb gent en la mateixa situació que jo.
Xiquets al món!!!
Endavant Blanca!!el dia que meu vas dir et vaig que m'alegrava molt per tu perquè ser mare es una de les millors experiències que podem tindre les dones.
ResponderEliminarEl que pense la gent dona igual tu tens que mirar lo que et fa feliç,ho has meditat molt i jo pense que vas a passar a un altra etapa de la teua vida i que estas preparada.
Esta idea del blog de compratir la teva experiència em va encantar!!Com que eres una persona tan positiva segur que les teues paraules ajuden a moltes dones mes que estan en la teua situació i no es decidixen.
Endavant!!Aci estic per recolzar-te!segur que d'aci poc tindrem l'alegria de tindre el teu fill/a en braços.Valenta enhorabona!!besets Lore
Moltes gràcies Lore, pel comentari i pel que dius en ell.
EliminarEm coneixes desde fa molts anys, i per això eixes paraules tan sinceres.
Espere els teus consells d'experiència materna, eh?? jeje.