5. Abans d'un pas important sempre hi ha una Gran Celebració.

Que no m'he de casar? En el que m'agraden a mi aquests combois.... No ni poc!!!

Resulta que al meu poble (Guadassuar) com en altres pobles, s'estila "La Carta d'amics".
La Carta és una especie de contracte on s'escriuen les clàusules a seguir en cas de Celebracions, ja siguen casaments, batejos o comunions.
S'escriu i es signa per tots els membres del grup abans de casar-se la primera amiga de la quadrilla, i es segueix per a totes les que van darrere, no ens deixem cap detall: Metres exactes de traca (coets), jornals que hem d'estrenar, ram de flors, ...
L'objectiu és juntar-nos a totes en aquests esdeveniments i d'aquesta manera seguir la relació d'amistat.
Bé doncs, a la nostra Carta acordàrem que als 45 anys si no t'has casat has de pagar un convit a les amigues per celebrar-ho. D'aquesta manera tú també tens la teua Celebració.

Com que jo no sé si em casaré, i vaig  fer un pas decisiu i irreversible en la meua vida, i m'ho vull celebrar per tot lo alt, vaig pensar que era un molt bon moment de fer com si em casara abans d'inseminar-me. Així podia beure i fer el que m'apetira sense pensar en els xiquets que m'estan esperant quan arribe a casa. Jeje.

Aleshores vaig fer un video d'uns 5 minuts explicant a les meues amigues de Carta el meu projecte. Elles es van sorprendre però, coneguent-me com em coneixen, es van alegrar molt i fins i tot es van comboiar. Sabien que jo anava a fer algo diferent, i els va agradar.

Així doncs, el proper 5 d'agost celebrarem el meu Comiat de Fadrina en Guadassuar aprofitant que és el meu sant, La Virgen Blanca de las Nieves, i que és primer divendres de mes i festa al meu poble.

Seguidament el 19 faré "l'ensenyà del trage" a ca ma mare i a l'endemà celebrarem tots junts "la No Boda de Blanca" en la Cotonera de Guadassuar.

Som una vintena comptant a les amigues i els de casa, perquè si he de convidar a tots els que conec... no tinc prou Saló per clavar-los a tots! jejejje.

Parlant ara de la vestimenta... El meu trage no serà blanc sino de color.
Ma mare se n'anà en Falles a València i va veure un xulíssim a un aparador. Em va dir que era el vestit de la meua Cerimònia, perquè era molt original i era un estil molt diferent a tot.
A mi em va encantar, era eixe!!!

Ma mare no sap cosir, però és atrevida, i jo atrevida per posar-m'ho tot! jejeje.
Així que li vaig dir si podia fer-me'l ella. Era un orgull per a mi portar un vestit fet per ma mare en un dia tant important per a mi com la celebració del meu futur embaràs.
Vam triar el color de la tela i ma mare va començar a fer el cos.
Les proves han sigut molt emocionants i ens hem rist molt.
Al principi, com ma mare no sap fer la peça del pit, em va fer uns cons que semblava Madona pels anys 80 amb la cansó Give it to me!  I jo li la cantava a ma mare quan em probava el coset, jejejejej.
Després, com que la tela es desfila amb facilitat.... ens vam posar a cremar els filets, sí, a cremar, som així d'animals, jejeje. Bé, se'm va escapar una espurna del misto i vaig fer un foradet al vestit, mare meuaa que ens el carreguem! jejejejje.
I no s'acaba tot ahi. L'altre dia provant-me'l, com sóc tant fineta.... em vaig carregar la cremallera, jejejejejejjeje.
Així que no sé cóm arribarà, però eixe dia aniré en el vestit fet per ma mare tota orgullosa!
Espere que vos agrade! Va amb la meua personalitat, és total!

Ja ho documentaré en fotos quan les tinga. :-)

Espere haver-vos entretingut i arrancat algún somriure!!

Gràcies per llegir-me!!