8.Visca la No Novia!! (II)

I ara ve lo bo....!!

En aquesta entrada vaig a contar-vos cóm les meues amigues em van fer sentir especial en el dia del meu comiat de fadrina d'abans d'inseminar-me.
COMIAT OFICIAL DE LA CARTA D'AMIGUES:

Com que ja vos he parlat de la Carta d'amigues aquesta entrada la centraré en el Comiat que em van preparar.

El divendres passat va ser la meua "despedida" amb les amigues de "La Carta" i uns quants amics que són significatius en la meua vida, entre ells ma mare.
Em van dir que estiguera a punt a les 20:00 h en ma casa.
Es feia l'hora i jo nervioseta.... Ma mare també venia i eixí escopetà a les 19:45 h, que ja feia tard. I jo em quede sola, en mon pare en casa.
Em vaig posar a jugar al Candy Crush per no pensar en res i evadir-me de la realitat, sino em posaria més nerviosa i no volia, ejejjeje.
De sobte escolte música al carrer, i li dic a mon pare: és això la meua despedida??
I ens asomem al carrer. Mon pare portava comboi i tot de veure'm a mi, i això que ell ja ho sabia, jejej.
En el cantó em veig el sostre d'un carromato. Em sonava haver vist això una vegada pel poble, però no sabia exactament què era.
Quan arribe me les veig a totes vestides en mocador de monedetes de dansa oriental de colors rosa i blau nugats a la cadera, i tots amb llacets de colors rosa i blau també, els meus colors preferits!!!
Em tiràren una traca i tot, com diu a La Carta.
Em vaig sentir super afortunada de veure a tota la meua gent junta i l'escena tant personalitzada que s'havien currat.
Em van posar una banda de "La"reina de la Fiesta", el mocador de monedetes a mi també i els llacets.
Mentre em disfressaven sonà una cansó que ballà la meua mestra de Dansa Oriental, Iris Sukara i es posen tots a fer un ballet que havien assajat prèviament i a distància, jeje, què monos tots ballant enmig del carrer. No m'ho esperava!!!
I quan acaben m'amollen als brassos un ninot unflable, jejejej, la guinda que li faltava al Comiat de Fadrina! Ma que m'agrada... jejeje.
Anàrem pel poble amb la música, pedalejant, i bebent cervessa, amb la Bicibirra, que és un invent molt gran! jejej.
Quasi ens creuem amb la Processó del Cristo, ja que era el dia de la Vespra. Quina vergonya!    

              


En acabar sopàrem a una caseta de camp de la família i quan passava un cotxe totes cridaven: Que ve el boy!! Que ve el boy!! I jo, que no em feia ninguna gràcia, mirava expectant....!
A la tercera que diuen que ve el boy jo ja no m'ho creia i aquesta vegada sí que ve cap on estavem sopant. Para el cotxe i quina és la meua sorpresa quan veig eixint i corrent cap a mi a la meua amiga Helen que viu a França i m'havia dit que no anava  a poder vindre. Quina il·lusió em va fer!!!!
Mira, ens va fer plorar a tots!
Jo dient que això era millor que el boy! jejej.
     

              

                  


Ens vam tranquil.litzar i vam ballar un poc abans d'anar cap al poble.
Hi havia discomòbil al poble i era bona opció acabar la festa amb els carabassots, aprofitant el 1r Divendres de Mes.

Alguna conversa de la nit:
- Et cases?
- No, m'insemine! jejejje.

Ausaes que si no em quede a la primera.... tot el peix està venut!! jejejejej.

Aneu fent gana de llegir que a la pròxima contaré la No Boda! jejejje.

Vixca la No Novia!!!