16. Açò sembla una Gimcana amb tantes proves!!!!

A la bim! A la bam! A la bim bom bammmmmm! :-)

Holaaa a tot@s!!!!!!!!

Torne a estar amb tots vosaltres. En primer lloc, donar les gràcies a totes per la preocupació i paraules d’ànim que mai estan de més; i a tots, per les vostres proposicions indecents, nacionals i internacionals, per complir el meu objectiu de forma natural. Jajaja.

Fa temps que no escric, i el motiu és que aquest camí és molt lent i de vegades molest. Ara estic en un període de proves i més proves de tots els colorets per descartar possibles barreres, conèixer l'estat de la meua fertilitat i triar amb cautel·la el tractament que més s'adeque a la meua filosofia i necessitats.

Encara que no es para el món, sino que paral·lelament jo vaig fent, vaig gaudint mentre em fan les proves i els anàlisis pertinents. Per a mi la paciència és fer coses i més coses mentrestant fins que arriba el pas següent.

Si fem una ullada cap enrere, concretament en l'entrada número 15, m’havia fet els anàlisis del 3r i 21é dia del període, recordeu?.

Doncs, vaig haver d'esperar als resultats i vaig acudir al CREA, la clínica que vaig triar, per a què els interpretaren.

La conclusió, com a professionals que són, va ser que tinc "Baixa reserva ovàrica". Això què és? Doncs les dones fabriquem una quantitat d'òvuls què anem alliberant-los en cada menstruació fins que s'acaben. I a mi em queden poquets ja. El ginecòleg ja em va dir: "Hazlo como quieras pero espabílate!!!" jejejjee.
Aquesta informació la van extraure d'un anàlisi de la meua hormona Antimulleriana, què tinc un valor de 0'99.
Els meus ovaris produeixen 2-3 fol·licles cadascun en cada ovulació, on dins pot haver un òvul o cap.

I a efectes pràctics açò què vol dir?

Que si em fan la inseminació artificial i en la ovulació on m'intervenen el fol·licle està buit no es pot donar la fecundació. En el meu cas, tinc possibilitats de que no, ja que tinc pocs fol·licles (bosses que contenen els òvuls).

Això vol dir que no puc quedar-me en estado?

No.

Per suposat, la meua pregunta següent va ser, sóc estèril?

- No!! - Buffff, menys mal! Vaig respirar! :-)

De fet em va dir que si ho intentara de manera natural em quedaria, però de manera artificial és més complicat.

Ale pues: "Ho vols aixina, xiqueta, aixína ho tindràs!" jejejejej.

Com una xiqueta en el seu 1r dia de classe atenc a tot allò que em diu mentre acompanyava amb un gest afirmatiu de cap.

Dins de mi pensava que massa informació per a una curta i primera cita. Em vaig alçar i, amb el millor dels meus somriures i el ‘bolso’ baix del braç, vaig eixir de la consulta.

Després de passar per caixa, vaig al lavabo, em mire a l'espill i esclate en un plor què, fins i tot jo, em vaig sorprendre.

Pues sí, em va pegar un baixó bestial. En eixe moment se'm va passar pel cap tota la vida sentimental:

• Deuria haver tingut fills abans?
• M'ho he passat tant pipa en la meua vida que ara m'està castigant el univers per a que no complisca un dels meus somnis?

En aquest moment, em va ser de gran ajuda una frase del llibre d'Albert Espinosa que m'ha regalat la meua amiga Esme. On diu que la vida et canvia les preguntes per a que busques noves respostes, i es refereix a que això és viure, que et passen coses que et sacsen el cos i et facen plorar, o sufocar-te, o pensar, o calfar-te el cap i buscar solucions.

I fins ací és tot! Si voleu saber més ens vegem en la propera entrada!!!!!! Gràcies per dedicar uns minutets a llegir-me!!! Disfruteu!!!!