26. Sigue buscando...

Hola de nou!!

Ara que ja ha passat tot ja tinc gana de contar-vos-ho, però he sentit el mateix que quan no em vaig quedar amb l'esperma danés, malgrat siga amb menys intensitat:
- En principi dius: té igual! Tot passa per algo, bla bla bla, ...
- A l'endemà dius: per què no m'hauré quedat?
- I el 3r dia estàs trista i despagà.
- Al 4t dia la gent et troba rara i no saps per què, si tú estàs bé! Però no estàs bé del tot, se't nota.
- Però al 5é dia el vinet i el gin-tònic ja van que xuten! jejejeje.

El dol l'hem de pasar, siga per la pèrdua d'una parella, una il.lusió, amics, ...
I jo m'he deixat portar i, crec que ho he fet bé.

Bé, al que anem!!!
M'havia de fer un anàlisi el dia 15 de la inseminació, i eixe dia mateix va i em baixa la regla.
Vaig haver de fer-me l'anàlisi igualment ja que és protocol de la clínica verificar que no estava embarassada.

Vaig aprofitar per fer-me un análisi super exhaustiu que m'havia demanat l'endocrina que m'estava atentent. Sí mantes, ara també tinc endocrina, la familia crece!!! jejejej.

La veritat que ha sigut per a mi un descobriment!! Toñi, la meua terapeuta de la fertilitat, la que m'està portant la dieta i els complements,de Psicofertilidad Natural, em va recomanar anar a una endocrina de Madrid, en la que ella confía, per descartar una posible disfunció en les glàndules suprarrenals, ja que ella veía extrany que tinguera tanta progesterona. 

África Villaroel es diu, i va ser una dona super amable que em va fer milantamil preguntes i em va demanar dos-cents mil anàlisi més! Ha sigut super profesional i he aprés molt d'ella també.
La consulta la vaig fer on-line i molt còmodament. Em responia els mails molt ràpidament i sempre molt educada i atenta.

Bé doncs, en tindre el resultat de l'anàlisi el vaig enviar a Equipo Juana Crespo, a València, a qui he triat per a que em deixen embarassada i em van donar una cita.

Vaig anar i Juana Crespo em va dir que tinc els ovaris vellets. Que ho tenia difícil de manera artificial però que ella intentaría 3 inseminacions artificials. I que la próxima me la faria amb estimulació prèvia, cosa que em semblava lógica per fer algo distint a la primera vegada.
Com que ja em va dir que no era bona candidata per a una In Vitro, ma mare li va preguntar quína opció em donava en esgotar les 3 possibilitats de inseminació artificial si no em quedara en cap.

Juana, tranquil.lament, com sempre i m'encanta, em va explicar que en el meu cas aconseguiria els mateixos resultats amb una FIV que amb una Inseminació Artificial, però que la 1a era 4 vegades més cara, i amb més risc per a mi.

L'opció que em donà, un nou descobriment per a mi, va ser l'adopció d'embrions.

Açò és que jo adopte un embrió d'un altra parella, és a dir, que quan es fan la In vitro, els òvuls que els sobren, els poden donar per a investigació, tirar, o aquesta opció per a mi: Donar en adopció.

Aquesta pràctica és molt més económica i seria la 2a opció per a mi, en cas que no em funcionàren les inseminacions artificials.

Saber esta informació em relaxa. Una perquè sé quínes opcions tinc si no em quede amb les inseminacions artificials i un altra perquè econòmicament em faig càlculs i m'organitze.

D'altra banda l'endocrina em va fer un informe amb tota la informació que li havia proporcionat i em va dir que sospitava de insuficiencia Adrenal(que no renal), i que començara ja amb un tractament amb cortisona.

Jo em vaig agobiar i li vaig dir que no, que no m'anava a prendre cortisona iau.

Ella em va aconsellar que em visitara un endocrino presencialment (ja que ella em tractava via on line) i que també seria convenient la visita d'un especialista de l'aparell digestiu.

Així és que li envie un correu electrònic a Toñi, de Psicofertilidad natural, la meua terapeuta que m'està preparant amb alimentació i vitamines per a la fertilitat i la que considere mare en tot el procés i li ho comunique tot.
Toñi em diu que necesita veure'm i només m'obri la porta em diu: Blanca, es más importante de lo que creía!!!

Jo acollonada, però amb la fe que tot allò que té problema té una solució, i jo sóc lluitadora!!!

El primer que veig és un llibre gordo de Petete. Ella em diu que s'ha hagut d'estudiar lo que no està escrit perquè en els 12 anys que porta treballant en açò no havia vist este cas, i que els metges tampoc saben cóm treballar la insuficiencia adrenal.

Ale pues, jo pense, però puc fer algo?

Paralel.lament envie un correu(segons ordres de Toñi) a Equipo Juana Crespo, els adjunte el informe de l'endocrina de Madrid, África Villaroel, i els pregunte qué faig?

Ràpidament em responen que primer solucione el problema, ja que si tinc insuficiencia adrenal seria perillós per a l'embaraç!!!

Mira pues, doncs per això no m'he quedat embarassada amb la passada inseminació!!! jejejjeje. Siempre positivo!

Toñi m'aconsella que anem a un endocrino de manera presencial, que ens faça un informe i anem per parts.

Jo trobe un que em cobreix la meua assegurança privada. Tinc una visita amb l'endocrino nou, Vicent Penadés, i em demana repetir uns anàlisis.
Quan li'ls porte em diu, amb sorpresa per a mi, que no tinc insuficiència adrenal!!! Que m'ha eixit el cortisol super bé però que necessita veure un nou anàlisi per descartar-ho del tot.
Així que, com m'ha dit que descanse un meset i em faça el dit anàlisi aprofitaré per fer algunes festetes que m'han surgit! jejejejje. El que va davant va davant!

I fins ací el que sé.

És prou de rotllo, així que ja estareu cansadet@s.

Moltes gràcies per llegir-me!!!

Fins la próxima entrada!!!

Sigau feliços!!!

25. 1a inseminació artificial.

Hola a tot@s!!! Cóm heu començat el 2018??? Espere que súper!! I sinó, és perquè lo bò està per vindre. Sort!!!

Jo vaig a seguir contant-vos el meu viatge per la fertilitat en recerca de la maternitat.

Vos refresque la memoria perquè fa temps que no escric:
Ens vam quedar quan em van anunciar que estava llesta per a inseminar-me i en 4 dies me l'havia de fer.
S'enrecordeu?

Doncs ara resulta que, per a preparar-me per a la inseminació, m'havia de punxar a la panxa amb l'ovitrelle un diumenge de nit a les 00:00 hores per a fer-me ovular en 48 hores i que em programaren la inseminació el següent dimarts de matí.

Eixe diumenge se'm va fer llarguíssim!! Vaig estar tot el dia buscant videos en YouTube on m'explicaren cóm me l'havia de posar, ja que és una xeringa, no tinc experiència i a banda em fan por les agulles malgrat sóc donant de sang.
No m'atrevia a punxar-me a mi mateix!!
Vaig pensar en anar a una farmàcia de guàrdia, en dir-li-ho a algú de confiança, ...
Però sincerament, ni eren hores ni anava a fer-me la "tikismikis", ja que podía ser què en la in vitro o en la propera inseminació m'havera de punxar tots els dies, així que havia de practicar.

Quan ja m'havia papat tots els videos de totes les clíniques de fertilitat que hi ha on line em sentía preparada, sabia cóm ho havia de fer i ho vaig fer:
Em vaig agafar la molla de la panxa, dos dits més baix del melic cap a la meua dreta i vaig clavar l'agulla ni ràpid ni lentament. No és llarga, será un centímetre i poc, el que sí que dóna impressió és que cou un poquet mentre va entrant.
És molt cómode perquè quan ja la tens dins, has d'apretar un botó, com si fos un boli, t'esperes 10 segons, soltes la molleta i lleves l'agulla, i ja no fa gens de mal.
No em va eixir ni morat ni res, i diuen que sol eixir.
Tampoc vaig tindre efectes secundàris ni res. I em vaig considerar una valenta per haver-me punxat jo sola! jejeje.

I arribà el dia, dimarts, era la nit de les animetes, vespra de tots sants, quin dia més peculiar, no? jejej. Jo no l'havia triat, eh? Jejjejeje.
I se n'anem ma mare i jo cap a Equipo Juana Crespo, el lloc que he triat per quedar-me embarassada.
Em vaig mudar per a l'ocasió. Sí, per a mi és important. Era un dia molt bonico per a mi. Anava a concebir al/la meu/a futur/a fill/a!!

Ens vam esperar prou temps llegint revistes i pixant. Sí, sóc molt pixona i en arribar, no sé si del nerviós, però no em podia aguantar. El problema és que per a la inseminació havia d'anar amb la vejiga plena. Vaig preguntar si podia fer pipi i em van dir que sí però que bevera aigua de seguida per tornar-la a omplir. Com una cisterna, vamos. Jeje.

De sobte em criden i anem ma mare i jo cap a la sala. Entrem, em pose al potro i apareix un xic, sí, no m'ho feia Juana Crespo, la ginecòleg que m'atén normalment. I jo vaig pensar: toca, almenys hi ha un home en el procés!! jejeje.
Bueno, no estic tant contenta, era molt soso. Xico, que per a mi aquest pas és el més important, empatitza!!! jejeje.

Mentre es preparava per a tindre tots els utensilis a l'abast em pregunta: Es tu primera inseminación? I quan li conteste que sí, es va quedar callat. I jo amb cara de póker. Potser necessitava concentrar-se, jejeje.
I allà que m'introduí 10'7 milions d'espermatozoides. Sí, eixa barbaritat posa al informe!! Jejejejjejej.
En acabar, em xoca la mà i em diu: Mucha suerte! I desapareix.
Ale, adeu inseminador!!

La imfermera em diu que em quede amb les cames estirades uns minutets i ma mare s'acosta i "comentem la juà".
Ma mare fa: Ja està?
Sí, és que va ser molt senzill i ràpid.

Bé, respecte a la postintervenció em van dir que féra vida normal però que no movera les caderes bruscament ni pegara bots.
I quant a la medicació m'havia de posar uns òvuls de progesterona via vaginal matí i nit, cosa poc complicada. Et poses l'ovul i a rodar. Ara sí, tot el dia amb salvaslip perquè va xorrant, ejejjeje. Però és poc, que l'ovul és com dos pessolets de menut.
La progesterona tinc entés que ajuda a que l'embrió s'implante.

I ara a esperar...

Fins la próxima entrada!!!!