Jo vaig a seguir contant-vos el meu viatge per la fertilitat en recerca de la maternitat.
Vos refresque la memoria perquè fa temps que no escric:
Ens vam quedar quan em van anunciar que estava llesta per a inseminar-me i en 4 dies me l'havia de fer.
S'enrecordeu?
Doncs ara resulta que, per a preparar-me per a la inseminació, m'havia de punxar a la panxa amb l'ovitrelle un diumenge de nit a les 00:00 hores per a fer-me ovular en 48 hores i que em programaren la inseminació el següent dimarts de matí.
Eixe diumenge se'm va fer llarguíssim!! Vaig estar tot el dia buscant videos en YouTube on m'explicaren cóm me l'havia de posar, ja que és una xeringa, no tinc experiència i a banda em fan por les agulles malgrat sóc donant de sang.
No m'atrevia a punxar-me a mi mateix!!
Vaig pensar en anar a una farmàcia de guàrdia, en dir-li-ho a algú de confiança, ...
Però sincerament, ni eren hores ni anava a fer-me la "tikismikis", ja que podía ser què en la in vitro o en la propera inseminació m'havera de punxar tots els dies, així que havia de practicar.
Quan ja m'havia papat tots els videos de totes les clíniques de fertilitat que hi ha on line em sentía preparada, sabia cóm ho havia de fer i ho vaig fer:
Em vaig agafar la molla de la panxa, dos dits més baix del melic cap a la meua dreta i vaig clavar l'agulla ni ràpid ni lentament. No és llarga, será un centímetre i poc, el que sí que dóna impressió és que cou un poquet mentre va entrant.
És molt cómode perquè quan ja la tens dins, has d'apretar un botó, com si fos un boli, t'esperes 10 segons, soltes la molleta i lleves l'agulla, i ja no fa gens de mal.
No em va eixir ni morat ni res, i diuen que sol eixir.
Tampoc vaig tindre efectes secundàris ni res. I em vaig considerar una valenta per haver-me punxat jo sola! jejeje.

I se n'anem ma mare i jo cap a Equipo Juana Crespo, el lloc que he triat per quedar-me embarassada.
Em vaig mudar per a l'ocasió. Sí, per a mi és important. Era un dia molt bonico per a mi. Anava a concebir al/la meu/a futur/a fill/a!!
Ens vam esperar prou temps llegint revistes i pixant. Sí, sóc molt pixona i en arribar, no sé si del nerviós, però no em podia aguantar. El problema és que per a la inseminació havia d'anar amb la vejiga plena. Vaig preguntar si podia fer pipi i em van dir que sí però que bevera aigua de seguida per tornar-la a omplir. Com una cisterna, vamos. Jeje.
De sobte em criden i anem ma mare i jo cap a la sala. Entrem, em pose al potro i apareix un xic, sí, no m'ho feia Juana Crespo, la ginecòleg que m'atén normalment. I jo vaig pensar: toca, almenys hi ha un home en el procés!! jejeje.
Bueno, no estic tant contenta, era molt soso. Xico, que per a mi aquest pas és el més important, empatitza!!! jejeje.
Mentre es preparava per a tindre tots els utensilis a l'abast em pregunta: Es tu primera inseminación? I quan li conteste que sí, es va quedar callat. I jo amb cara de póker. Potser necessitava concentrar-se, jejeje.
I allà que m'introduí 10'7 milions d'espermatozoides. Sí, eixa barbaritat posa al informe!! Jejejejjejej.
En acabar, em xoca la mà i em diu: Mucha suerte! I desapareix.
Ale, adeu inseminador!!
La imfermera em diu que em quede amb les cames estirades uns minutets i ma mare s'acosta i "comentem la juà".
Ma mare fa: Ja està?
Sí, és que va ser molt senzill i ràpid.
Bé, respecte a la postintervenció em van dir que féra vida normal però que no movera les caderes bruscament ni pegara bots.
I quant a la medicació m'havia de posar uns òvuls de progesterona via vaginal matí i nit, cosa poc complicada. Et poses l'ovul i a rodar. Ara sí, tot el dia amb salvaslip perquè va xorrant, ejejjeje. Però és poc, que l'ovul és com dos pessolets de menut.
La progesterona tinc entés que ajuda a que l'embrió s'implante.
I ara a esperar...
Fins la próxima entrada!!!!
"tot el dia amb salvaslip perquè va xorrant" hahahaha, ai mare antes de res sa de riure un de les que amolles :P
ResponderEliminarAleshores, ara no pots botar? pues veges tu ara que fem? Xavi, jo i els altres botem i tu mires?
Si tot va ve, ja estàs prenyà! ummm... virgo o Libra? hehehe
Molta sort!
Jejejejejeje.
ResponderEliminarJa vorem....
Moltes gràcies, Aleix!!!!
Muaaa!!!!