28. Homenatge a totes les dones que els ha costat, encara que siga un poquet, concebir.

Holaaa!!!!
Ja estic ací!!!

Ja m'heu visualitzat com una gallinota amb la panxa plena de rovells d'ou?? Jjejejjee.

Vosaltres direu: Míra-la qué guasona i que bé s'ho agafa, doncs ara vos contaré la part negra(que fins ara no havia vixcut) que també hi ha, i pense que no ho conta tot el món per por, pel que diràn o per vergonya.
I crec que s'ha de saber per conèixer l'envergadura de l'assumpte.

A resulta pues que ixc de la Clínica on Juana Crespo em diu que anem a fer una inseminació artificial amb estimulació ovárica i em compre la medicació a la farmàcia d'en front, que sol tindre quasi tots els medicaments que em demanen.
Després de fer unes quantes telefonades que esperàven notícies meues en eixir de consulta em dirigixc cap a casa(ma casa actual és Oliva) tota campante i tranquil.la.
Això em pensava jo, perquè de sobte i sense esperar-m'ho esclate en un plor que no vaig poder sufocar fins a l'endemà!

Això no m'havia passat mai!
Xé quin pessar tenia!!!

I jo conduïnt i el rimel xorrant per les meues galtes i jo torcant-me'l i fent-me els ulls cada vegada més rojos.
I escoltant a Rozalén(Gràcies Juan, m'encanta!!! Em sent identificada en moltes de les seues cansons!!) em pose a verbalitzar tot allò que em venia al cap:
- Que si ara, que estic tota natural, m'he d'hormonar com als pollastres i no vull.
- Que si ho tinc tant difícil és perquè deuria haver sigut mare abans i ara m'està donant una lliçó l'univers.
- Que si no volies ser mare soltera?? Ale ara t'ho xaques tot tú sola i t'aguantes!! Ves entrentant per al que ha de vindre!!
I moltes altres coses que vaig exterioritzar i, de fet, em va vindre molt bé tirar-ho tot fora.
Açò no ho visualitzeu que pensareu que estic més loca encara! Jjejejjejeje.

Després de fer unes telefonades a la gent que estime, desfogar-me(pobrets) i haver rebut el meu reconfortant feedback vaig arribar a casa, em vaig posar el pijama i em vaig estomacar al silló. Volia relaxar-me però no podia parar de plorar.
Un últim amic amb qui vaig parlar i li vaig comentar el que m'havia passat em va dir que era perquè sóc molt emocional i em va fer pensar:
Sóc "Maria combois" i sempre que em proposen algo dic: Vale!! qué guay!!!Yuju!!!
Sempre parle emfatitzant!!
Doncs per a lo mal també!
El que he de fer és aprendre per a què em passa açò, quína és la seua funció i aprofitar-ho positivament per a la meua vida.

A l'endemà semblava que m'haguéren pegat una pallissa. Estava cansada i super relaxada. I a treballar, saps? Amb el núvol emocional en el cap.
A la nit, comentant-ho amb un altra amiga, que també havia passat per lo mateix, em va dir la paraula clau que em va ajudar a alenar: Blanca, lo que te pasa se llama IMPOTENCIA!!
No ho puc explicar en paraules, però després d'aquella conversa telefònica vaig deixar d'agonitzar del tot.

Les persones que passem per aquest camí ens entenem i ens ajuda molt comentar-ho entre nosaltres.
Per aquest motiu dedique aquesta entrada a totes les dones, homes i parelles en general que no han tingut un camí facil per a aconseguir al seu/seua BEBÉ.
Sols elles saben què, des d'abans de concebir-lo, ja estem fent coses per ells. Coses que no hem fet ni farem per ningú més.

I vos deixe amb un escrit de la meua terapèuta de la fertilitat, Toñi González, del seu blog Fertilidad y reproducción on parla d'eixe estat, del dol i dels mals moments.

Gràcies Toñi per aparèixer en la meua vida!! (Gràcies a Neus també perquè me la presentà! jeje)
I a Gabriela Cunha per ensenyar-me que el meu arbre genealògic és més important del que em pense.
I a Juana Crespo per ser tant humana, valenta i tindre tanta empatia amb mi.

I a vosaltres, pinolectors, perquè sé que vos il.lusioneu amb mi i m'ho demostreu amb els vostres missatges tant al blog com al Facebook.