Visites

viernes, 26 de agosto de 2016

9. La meua gran celebració: La No boda! (I)

En la meua passada entrada vos vaig contar el Comiat de Fadrina oficial. Doncs en aquesta entrada vos contaré i documentaré amb imatges la meua No Boda oficial. :-)

VIXCA LA NO NOVIA!!!

Per si algú no ho sap, estic celebrant que vaig a inseminar-me, i ho estic fent com si em casara però sense parella, ejejje.

Primer que tot, abans de la No Boda, ma mare em regalà un peeling corporal a Medes estètica, i em vaig quedar com nova!!
És un plaer en totes les lletres, deuriem rebre'n una vegada a l'any mínim, i ens estalviaria més d'un medicament.

Jo volia celebrar tot allò que em tocara, i a la Carta(Contracte d'amigues) diu que la nit de l'Ensenyà de vestit es fa una picadeta per a les amigues de la Carta, doncs ho vaig fer.


Una amiga que no podia vindre a la No Boda va vindre a veure el vestit. Mireu el ram, és de xuxes!! Mmmmm.

De sobte em sent una traca i les amigues cridàren Vixca la No Novia! jejejeje.
Com és tradició, en arribar les amigues van tirar una moneda a les sabates que la novia portaria a l'endemà. Quantes més es queden a dins, més sort tindré, jejeej.

Només van veure el vestit es van quedar bocabadades, i ma mare tota pagà. Norma, com que l'havia fet ella, i sense saber cosir, que té més mèrit.

Paralel·lament, parlant del tratge, diuen que ninguna l'havia encertat: Unes deien que si seria de colorets, altres que si seria llarg. Com que els meus colors són el rosa i el blau, pensaven que seria d'un dels dos, però res. MORAT! El color de la Dona!!  jeje.

- Oooooii! En tota la gràcia del món, xíííííca!!!
- Vixca la no novia!!
- Un aplaudiment a la dissenyadora i modista!!!

Ma mare va invertir tot el dia cuinant dolç i salat per al soparet.
Estava tot deliciós, maridat amb una sangria feta per ella també i vi blau que m'encanta!
Vam estar super a gust, llevant de la humitat que hi havia al carrer, que em va desfer el monyo, jejej. De la peluquería que venia jo en el monyo preparat per al Gran Dia....
Vam xarrar, vam riure, i fins i tot vam organitzar una escapadeta totes juntes per recordar vells temps a Sevilla.

Ens vam anar a dormir i quan em vaig despertar ja era el DIA!!
Sentia una barreja entre el nervi de quan te'n vas de viatge i el nervi de quan desconeixes alguna cosa, no sé si m'enteneu, d'eixir del teu entorn conegut.

Només arribe de Nova Imatge de posar-me guapa amb perruqueria i maquillatge, em trobe la casa plena!! Quina emoció em va entrar de veure'ls a tots esperant-me amb eixa cara de felicitat!!
Els meus cosins "Carrillo" en la càmera de retratar en mà, el meu nebot dansant, ma mare en el vestit preparada per posar-me'l. Em vaig sentir famosa de veritat! jeje.

De seguida van venir les instruccions:
- Posa't en roba interior (En bajoqueta, com diu el meu cosí Jordi, ejeje) i m'avises!! Deia el meu cosí el fotògraf per a fer-me fotos.
- Què guapa està la meua Blanca!! Deia ma tia, que no té fills, i em vol en deliri!!
- Ai que no et cap el vestit!! Posa't una bossa de fem per a que córrega i t'entre millor! Deia ma mare, la dissenyadora, patint de que el tornara a rebentar, jejejeje. Que, total, me'l vaig posar per dalt i arreglat, ejejje.

Quan m'estava fent fotos, anaven acudint els convidats a ma casa, i jo volia saludar-los a tots i no em deixaven!
El meu nebot fugint-me, em tenia por, no em reconeixia. Entre el vestit, que quan passava per eixa habitació i el veia damunt del maniquí cridava a ma mare, jejejej, i la pamela, el pentinat i el maquillatge, em notava diferent, pobret.

En aquesta foto plasme el moment en el que una amiga em va regalar l'aliança, jejej. Un anell més bonico de corets.... que m'encanta!! I jo li vaig dir: Sí quiero! jejjeje. Per algún lloc havia d'eixir.
Ara quan vaja de festa i se m'acoste algún tiarro me'l llevaré iau, jejeje. O me'l canvie de mà. Jejejje.

També, un altra amiga m'ha regalat un "llamador de ángeles", que diuen que l'ha de portar la persona embarassada per a que li vaja molt bé.

Quan va acabar el reportatge em sent una traca, sí, un altra! No sabia que me'n tocaren tantes! jejeje.
I m'assome i em veig a les amigues de la novia més guapes...!!!
Ja estava la meua amiga que viu a França i tot. I cadascuna anaven vestides amb un color diferent! Em va encantar!

En eixir tots de ma casa ens vam quedar mon pare i jo dins, i ell em va traure de casa. Va ser molt emotiu, i a banda, ma mare i ma tia havien preparat mesuretes amb pètals de roses roges que ens els van tirar quan eixirem.
Em feia risa perquè no faltava detall, com si em casara de veritat!! Jejeje.




                

 Mireu-les què acolorides van les amigues de la novia!!!
I després em vaig agafar del "brasseo" del meu millor amic i el que oficià la Cerimònia i la meua família darrere i ja seguit la resta de convidats.

I fins ací pense que ja teniu prou per llegir aquesta setmana. En la propera entrada contaré el dinar de la No Boda i la festa que ens montàrem. No vos ho podeu perdre!!

No sé si publicaré el proper divendres, ja que porte prou tràpula entre el viatge a Dinamarca i el inici del Curs escolar, però només puga escriuré l'experiència de la inseminació i viatge. Mare meua, acumularé informació per a traslladar-vos-la pròximament. Quines ganes!!!!

Gràcies per llegir-me.

Que vaja bé!!!


4 comentarios:

  1. Cuan eixiem de festa i ens presemtaven davant cualsevol, sempre deies: No es el meu novio!! I ara m'encanta perque no deixe de sentir: Es el meu millor amic. jejeje Jo també t'estime molt Pino.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Saps que lo de "no és el meu novio" era per a no traure'm del mercat! jejeje.
      Eres el meu millor amic i t'accepte com eres, tal qual, igual que tú a mi. Amb defectes i virtuts. De festa i de trankis, fins que la mort ens separe! jejejejejje.

      Eliminar
  2. hehehe, quina emoció xe! menys mal que hi ha gent per trencar tots els esquemes i esta es una prova única! :)

    ResponderEliminar
  3. Ja veus Aleix, fer algo que tens tanta il.lusió i que no et critiquen com abans.... Així dóna gust!!!

    ResponderEliminar