33. I... Què serà què serà???

Hola a tot@s!!


Cóm esteu??


Intrigats/ades per saber si al final ha cuallat o no???



Sabeu que vaig passar una setmana super rara esperant a veure si notava algo estrany dins de mi...?
Però només vaig notar estrany que sempre m'alçava a fer pipi cap a les 6 del matí. Totes les nits!! Que raro.
I clar, com m'estava posant òvuls de progesterona, podria ser que fóren símptomes de la medicació.
Estava confosa, però ansiosa perquè volia saber-ho ja!!!






..... i l'ansiosa espera s'acabà el dia que em van enviar el resultat de l'anàlisi de la BhCG, vulgarment anomenada Beta, i ...





Jo no sabia interpretar eixe número perquè pensava que la progesterona alterava el resultat.






I telefone a Equipo Juana Crespo, on m'he fet el tractament i em diuen que les infermeres estàn ocupades i que només puguen em telefonaràn, i jo tota nerviosa a punt de plorar perquè no sabia si estava o no embarassada.













Doncs com que ja no podia més li vaig fer una foto i li la vaig enviar a Toñi, de Psicofertilidad Natural, que m'està portant la fertilitat d'una manera més natural, i em diu: "Blanca, bonita, preciosa, estas..... EMBARAZADA!!!!!"

I em pose vinga el plor, i em toquen de Juana Crespo per a dir-m'ho i jo plorant, i elles  "enhorabuena!!"

I jo: És que estoy muy feliz solo quería escuchar que alguien me dijera: Estás embarazada!


Així és que, "Me llena de orgullo y satisfacción" comunicar-vos que:

¡¡¡¡¡¡ESTIC EMBARASSADA!!!!!!

Per fi ho he aconseguit!!!
Per a les parelles, mares, pares, que pensen que mai arriba el moment... ací teniu un exemple de que sí, tot arriba, sols hem d'esperar-lo anant anant. Anar fent algo mentrestant, sinó ens podem tornar bojos ofuscant-nos.

I qué es penseu, que ara que ho he aconseguit vos vaig a deixar? Nooo, a mi m'apeteix continuar contant-vos cosetes, i així tindré el meu diari personal per a quan siga major la/el xiquet/a li'l puga llegir com si fóra un conte. I serà l'origen de la seua història.

Aixi és que...

Fins la pròxima entrada!!!

32. Pim pam embrió cap a dins!!!

Hola de nou a tot@s!!!!!

No m'entretinc més. Continue...

I va arribar el dimecres esperat. i allà que se n'anem ma mare i jo d'excursió a València.
Tots agobiant-me, que estiga queteta, que no faça animalaes, que em cuide, que no vaja de festa.
La gent es preocupa, mooolt!!
Gràcies, però tot allò que em diuen em fa pensar que ells creuen que sóc una irresponsable, i em fastídia que m'ho diguen tantes vegades. No ho puc evitar. I més prenent-me progesterona... que estic més alteraeta encara, jejeje

I de sobte em telefona la meua amiga Clara per desitjar-me sort i eixes coses que fem les amigues, energia a topeeee!!! I em diu: et note molt tranquil.la, no?? ejjejejejejje.
I li dic: sí, no sé, això no ho puc controlar, estic tranquil.la iau. Ara la feina l'han de fer els professionals, jo ja he sigut bona pacient. Esteu tots més nerviosos que jo! jejejeje.
Ma mare estava atacà. Jo entenc que és ma mare i que pateix per mi, tooota la vida. Però... la que ho ha de patir/parir sóc jo!  Jejeje.

Com que arribem en molt de temps anem a Mercadona, que està enfront d'Equipo Juana Crespo, i comprem, per si en eixir jo no podia carregar pes, ejejje.

En entrar en la Clínica ens diuen que ens esperem i ens posem les dos a llegir. Que per cert, em vaig emportar un llibre que és una passada i vos el recomane totalment, tant si sou o aneu a ser mares/pares o no.
Li'l vaig regalar a la meua amiga Elena pensant que estaria interessant i ella s'ha comprat el 2n i tot!!! I me l'ha deixat. Segons ella: Me l'he de llegir abans de ser mare!!! Perquè hi ha coses que li agradaria haver sabut abans.
El llibre es diu: "Eres una madre maravillosa" de Lucía tu pediatra.


Tardàren prou i ens criden: Entrem a una habitació com d'hospital i ens diuen que ens canviem. Ens donen una bata d'eixes verdes que per darrere se't veu el cul entremiges, i jo dient-li a ma mare que me la nugara bé per a no fer strepteasse!! jejeje.

Havia d'entrar amb la vejiga plena, i jo sóc super pixona i ja havia fet pipi només entrar perquè no m'aguantava. Ara tenia ganes de nou però podria ser un poc de nervioset.
A banda ma mare i jo fent rises, un poc de nervi i un poc de lo surrealista de la situació anàvem vinga la carcallà. L'infermera diria: estes no están bé! jejejej.
Entrem a quirófan amb uns peücs i el gorro de la foto, a banda de la bata.

M'aspatarre al potro i m'expliquen tot el que m'anaven a fer amb detall:
En eixa pantalla veuràs cóm entra la cànula dins el teu úter i soltarem l'embrió en l'endometrio.
En esta altra pantalla veuràs cóm extraurem el teu embrió per introduir-lo dins la cànula.
I la biòleg ens va entregar un full on apareixia una foto del meu embrió. Super curiós, però només es veuen rogles, com si fóra una tallà de xoriço, jejeje.
Tot el que m'explicàren anàven repetint-m'ho a cada pas. Aleshores vaig veure cóm xuclaven amb una cànula el meu embrió, què estava esperant-me... I vaig veure en l'altra pantalla cóm Juana Crespo m'introduia la cànula, li passava la biòleg l'embrió i me'l deixava caure dins l'úter, exactament damunt de l'endometrio (que té nom antic d'home major) jeje.
Una cosa curiosa és que Juana no parava de dir: a veuràs com esta xiqueta s'agafa ben fort, tú i la teua xiqueta, ... Només que deia "xiqueta", i jo pensava: no vaig a dir-li res, que és il.legal dir-me el sexe. També, xarrant-ho en la gent, hem arribat a la conclusió que pot ser que ella siga feminista i canvie el terme "bebé" per "xiqueta", per exemple. Pero bé, a mi m'és igual el sexe, jo vull EMBARASSAR-ME!!!!! I que estiga sà/sana, clar!!

En acabar em van proporcionar una ecografia, que no es veu res, bueno sí, la meua vejiga plena!
jejejje.
I vam abraçar a Juana Crespo!!!
Estavem emocionades, ma mare li diu: És que Blanca et té molta fé. I li dic jo: Juana, jo amb tú hasta el final!!!
Ah, i ma mare li pregunta: Ara ha de fer vida normal? Però espera, que és que la seua vida no és molt normal! Jejejje.
Juana digué: Els jóvens peguen un polvo i se'n van de festa per ahi! I nosaltres li hem posat un embrió que ja té 6 dies. Doncs ella que vaja al seu ritme!!!
Només em van prohibir portar pés i fatigar-me iau.
En acabar ens van acompanyar a l'habitació i em van deixar una tablet per a fer un qüestionari de satisfacció.

Com que em van dir  de fer vida normal, se'n vam anar les dos de soparet!! Ara sí, jo sense beure alcohol, aigua en gas em vaig demanar, perquè no puc beure gluten, ni lactis, ni sucre, ...
I ara, per si de cas, tampoc: pernil ni embutits curats, peix cru(en lo que a mi m'agrada...:() ni amanides fora de casa(perquè no sé si están ben rentades), ...
En lo eixidora que sóc jo... se m'estan llevant les ganes! ejjejeje.


I ara res, a esperar.
L'ansiosa espera fins el dia que em faça l'anàlisi de la BhCG, vulgarment anomenada Beta, i saber si estic embarassada o no.

Mentrestant ja no bec gens d'alcohol i l'alimentació l'estic fent d'embarassada, per si de cas.
Ara és com estar al purgatori: Ni dins, ni fora. És que estic fent un esforç però no sé si estic fent-lo per a res o per a algo.
En fi, ho passarem. Jejejjeje.

Fins la pròxima entrada!!!

31.Ahi va un altre intent!!!

Cóm esteu???
Quant de temps sense publicar i que em llegiu!!!!!
Per ahi plou o què? Perquè per Oliva no ha parat des d'anit!!! Esperem que no faça molt de mal.

Bé, després de l'estiu que m'he pegat, aprofitant que havia de meditar quín mètode era el següent.... ja estic ací de nou!!

Per posar-vos al dia vaig triar ovodonació: Vos explique. Equipo Juana Crespo busca a una donant d'òvuls i a un donant d'esperma amb les meues característiques físiques(em van preguntar: color i tipus de monyo, color d'ulls i de pell, alçada i pes) i els fecunden.
Despres els observen durant 5 dies, mentre alguns embrions van morint-se pel camí, i els que queden els congelen o vitrifiquen.
En el meu cas la valenta de la donant(anònima) va produïr 10 òvuls, ja que la mediquen, com vaig fer jo l'altra vegada per a la inseminació amb estimulació, que, vos faig memòria, no va arribar a res, perquè els meus ovaris no tenen gana de treballar ja que han patit regles molt fortes(em va dir Juana Crespo).

Els biòlegs van fecundar els 10 òvuls i van sobreviure 4 fins el dia 6 de vida, que és quan els van congelar. 3 d'ells eren de qualitat A, és a dir molt bona, i 1 d'ells de qualitat mitjana, que aquest no es va arribar a congelar perquè va morir abans.
Aleshores tenim 3 embrions congelats, que es diuen blastocistos fins el moment que s'implanten.

Faig un incís perquè vull dir-vos que cada intent és una il.lusió més gran, independentment que no acabe bé. És una experiència de vida què m'ajuda a conèixer-me més a mi mateix i a ser més forta.

Heu escoltat eixa frase que diu: TOT PASSA PER A ALGO? Doncs jo últimament la dic molt. I és que tot el procediment que estic portant a terme és per a que jo crèixca com a persona, i millore també en temes de salut.

Al que vaig, que em desvie:
Havia d'avisar quan em baixara la regla a Equipo Juana Crespo i així vaig fer.
Eixe dia m'havia de veure la Dra. Fortuño perquè és molt entessa en endometrios, i molt simpàtica i parla valencià també!!

Quan em va fer la eco vaginal em va dir que tenia un endometrio super bonico, que pintava molt bé!! I jo pensant: per fi!!! Mira, tota la festa de l'estiu m'ha fet netejar-me o algo, ejejjeje.
Per tant m'amolla: El dimecres et fem la transferència d'embrions.
I jo vaig pensar: Jaaaa????
Clar, acostumada a que sempre em digueren algo roïn... ejejeejje.

Ja venia el pròxim intent!!!! Yujuuuu!!!!!

I en eixir em pregunta la Dra. Fortuño: "Ara el més important, que en poserm un o dos?"
I jo: "Uno, uno!!! jejejej."
Que sóc mare soltera i només tinc dos braços.

La Dra. Fortuño em va dir que per la meua edat m'aconsellava posar-ne un i si no em quedava podiem posar els altres dos a la següent vegada. Jo vaig dir que sí, però si no em quede també podem provar d'un en un dos vegades, eh? Ja ens ho pensarem.

Allò de "per la meua edat" es referia a què aquesta opció d'ovodonació tinc fins els 50 anys per intentar-ho, ja que l'òvul és de donant i per tant més jove.

Eixe dia feia 1 any justet de la meua primera inseminació en Equipo Juana Crespo, i jo no crec en les coincidències, ja vos he dit abans que tot passa per a algo.

Bé, fins la pròxima entrada!!!

Gràcies per llegir-me, pinolectors!!!!

30. VEREDICTE FINAL!!

Hola, cóm porteu la calor???
Uff, jo fatal, no suporte suar tant!!! I això que sóc de Guadassuar! jejejejje.
Va, ja està bé de parides...

I ara reprenc on em vaig quedar en la darrera entrada del blog:

Recordeu la Gallinota?? doncs em van citar per veure cóm anàven creixent els fol·licles(que porten dins òvul o no) per conèixer quín dia em feien la inseminació i ...
Quan Juana Crespo em fa l'ecografia....

S'AGAFA LES MANS AL CAP I DIU....  AY LA GALLINOTA!!

Em va dir que s'havia emportat un disgust perquè només havia fabricat un fol·licle!!! I supermenudet!! Com si la medicació no li hagués afectat als ovaris, vamos. És a dir, els haviem estimulat i ells ni s'havien immutat, havien passat de tot!!! Em deia: És com si tú acceleres un cotxe però ell no va.

Bueno, jo estava tranquil.la, ho haviem d'intentar amb els meus ovàris per a què, si no podia ser, no em quedara amb el dubte.
Malgrat tot, jo sé que tinc un parell d'ovaris! jejejejjej.

I li vaig dir: Juana: A problemes solucions. Quín és el següent pas?
Ella constestà: Jo açò no t'ho insemine, és massa xicotet, seria cóm tirar-ho al fem. Jo passaria a donant d'òvuls.
I jo li vaig dir que sí, que a ello! Jo vull ser mare, i ho aconseguiré!!! De la manera que siga!

Em va explicar les diferències entre Donant d'embrió i Ovoconació i ara jo m'ho he d'estudiar(perquè se'n van prou dinerets) i donar-li una resposta quan jo crega, perquè ara ja no tinc pressa(vull dir perquè ja no anem a utilitzar els meus òvuls que es fan vellets...) ja que diu que, amb aquesta opció, puc ser mare fins els 50 anys!!! I no és que jo vullga ser-ho tant major. jo vull ja, però així el meu cervell es relaxa en no tindre la pressió d'afanyar-me.

Juana va puntualitzar: En que m'ho digués en 2-3 mesos d'antelació sobra per a que busque una donant o embrions amb les teues característiques físiques.

Així que, ara a continuar estalviant i pensar-me la millor opció.

D'altra banda, li ho vaig contar a Toñi, la meua terapèuta de PsicoFertilidad Natural, i em va dir què quan estimulem molt els ovaris, aquestos es bloquegen. I podria ser aquest el motiu pel qual només van fabricar un fol·licle, però no vull calfar-me el cap. Jo ja ho he intentat amb ells, i ara vaig a donar un pas més.

En resúm:  ARA VAIG A DISFRUTAR DE L'ESTIU!!!! Jejejjejejejjejjejeje.

Bueno, sense passar-me'n però disfrutar com si fóra l'últim comiat de fadrina!! Jjejejejje.

Així que, si voleu viatjar, o festeta o algo de solteres... aviseu-me que ara puc!!! Jjejejejeje.
Però en temps, que l'agenda va omplint-se!!!

Gràcies a tots per pinollegir-me!!

Només tinga material nou vos el faré arribar.
Mentrestant... vaig a estalviar!!

Disfruteu de l'estiu!! Que tot el món viu!!!

29. Estic més prop de ser una yonki que una mare. Jejejejje.

Hola, què tal?? Jejeje.

Hui estic graciosseta, es veu que les punxaes estan fent-me efecte.

Sí, punxaes!! Ja va de bo!! Semble un colador!! A la panxa, al braç, ...
Ara sí que estic hormonà!! Recordeu la gallinota?? Doncs això! jejejeje.

Reprenc el tema de la medicació perquè ja me l'estic prenent i ja puc parlar d'ella, d'acord?

Aleshores vos recorde que em vaig prendre 5 dies Femara i vaig començar a punxar-me LMG Lepori a la panxa. Açò té història perquè em va costar. Recordeu que sóc una poregosa de les agulles.

Vaig comprar les ampolles però l'agulla no me la venien en cap farmàcia, deien que me l'havien de subministrar, jo sola no me la podia injectar.
Doncs vaig telefonar a Equipo Juana Crespo i em van dir que no, que sí que me la podria punxar jo, a la panxa, però amb unes agulles xicotetes, per a insulina.
I jo tremolant. Jo sola??? Ufff!!

Qué vaig fer? Ho vaig comentar amb una amiga que també ho havia passat i em va dir que provara a que m'ho punxara algún practicant on m'ho cobrira l'assegurança, així no m'ho punxava jo sola.
Doncs allà que me'n vaig anar a Centro Médico Acuario, el més propet d'Oliva que tinc.
Em va tocar un homenet super graciós, andalús i em va tindre molt en compte que tenia por a les agulles.
Em va dir cóm havia de fer la mescla del sòlid amb el líquid i em va ajudar a punxar-me, però em vaig punxar jo sola!!! Yujuuu!!! Menut subidón! Jo podia!! Jo podia!!!

Em va comentar que ell em podia punxar tots els dies, però que, ara que ja sabia que no era per a tant, podia fer-ho sola a casa. Així no calia que gastara combustible de cotxe ni perdera temps.
A banda, havia de ser de 20 a 22 h de la nit, és a dir, hores intempestives.

A l'endemà em vaig punxar jo sola, i altre subidón!!!!
Em va eixir una rojureta xicoteta iau. Ara, les migranyes van començar a ser fortes. Jo que ja no en tenia des que m'havia deixat el gluten i menjava millor...

Però bé, ho passarem tot!!! Som fortes i valentes!!!!

Ah!! Abans de punxar-me tenia cita amb Toñi, de Psicofertilidad Natural, que m'està portant el tema hormonal amb l'alimentació i els hàbits.
Em va demanar un anàlisi urgent perquè si l'hormona FSH m'eixia per damunt de 2, havia d'anar a l'endocrino abans de la inseminació i que em receptara "no se qué" per a no tindre problemes en l'embaràs.
Jo tota sufocada!! Corrents a demanar torn per a l'anàlisi.
Tot el cap de setmana esperant a que fóra dilluns per als resultats i... L'anàlisi em va eixir mèl!!!!
Un 1'65, què va fer que Toñi veiera factible començar amb l'embaràs!
I.... Un altre subidón!! Jjejejejje.

Així que ara estic fent de "pazient" com diu Toñi, tenint pau i fent de bona pacient, subministrant-me les hormones fins que em diguen de veure'm els ovaris per comprovar quants fol·licles estàn esperant a ser soltats per ser inseminats.

Prompte vos contaré cóm he quedat amb la gallinota...!!! Jejejejjeje.

Gràcies per llegir-me i seguir-me!!

28. Homenatge a totes les dones que els ha costat, encara que siga un poquet, concebir.

Holaaa!!!!
Ja estic ací!!!

Ja m'heu visualitzat com una gallinota amb la panxa plena de rovells d'ou?? Jjejejjee.

Vosaltres direu: Míra-la qué guasona i que bé s'ho agafa, doncs ara vos contaré la part negra(que fins ara no havia vixcut) que també hi ha, i pense que no ho conta tot el món per por, pel que diràn o per vergonya.
I crec que s'ha de saber per conèixer l'envergadura de l'assumpte.

A resulta pues que ixc de la Clínica on Juana Crespo em diu que anem a fer una inseminació artificial amb estimulació ovárica i em compre la medicació a la farmàcia d'en front, que sol tindre quasi tots els medicaments que em demanen.
Després de fer unes quantes telefonades que esperàven notícies meues en eixir de consulta em dirigixc cap a casa(ma casa actual és Oliva) tota campante i tranquil.la.
Això em pensava jo, perquè de sobte i sense esperar-m'ho esclate en un plor que no vaig poder sufocar fins a l'endemà!

Això no m'havia passat mai!
Xé quin pessar tenia!!!

I jo conduïnt i el rimel xorrant per les meues galtes i jo torcant-me'l i fent-me els ulls cada vegada més rojos.
I escoltant a Rozalén(Gràcies Juan, m'encanta!!! Em sent identificada en moltes de les seues cansons!!) em pose a verbalitzar tot allò que em venia al cap:
- Que si ara, que estic tota natural, m'he d'hormonar com als pollastres i no vull.
- Que si ho tinc tant difícil és perquè deuria haver sigut mare abans i ara m'està donant una lliçó l'univers.
- Que si no volies ser mare soltera?? Ale ara t'ho xaques tot tú sola i t'aguantes!! Ves entrentant per al que ha de vindre!!
I moltes altres coses que vaig exterioritzar i, de fet, em va vindre molt bé tirar-ho tot fora.
Açò no ho visualitzeu que pensareu que estic més loca encara! Jjejejjejeje.

Després de fer unes telefonades a la gent que estime, desfogar-me(pobrets) i haver rebut el meu reconfortant feedback vaig arribar a casa, em vaig posar el pijama i em vaig estomacar al silló. Volia relaxar-me però no podia parar de plorar.
Un últim amic amb qui vaig parlar i li vaig comentar el que m'havia passat em va dir que era perquè sóc molt emocional i em va fer pensar:
Sóc "Maria combois" i sempre que em proposen algo dic: Vale!! qué guay!!!Yuju!!!
Sempre parle emfatitzant!!
Doncs per a lo mal també!
El que he de fer és aprendre per a què em passa açò, quína és la seua funció i aprofitar-ho positivament per a la meua vida.

A l'endemà semblava que m'haguéren pegat una pallissa. Estava cansada i super relaxada. I a treballar, saps? Amb el núvol emocional en el cap.
A la nit, comentant-ho amb un altra amiga, que també havia passat per lo mateix, em va dir la paraula clau que em va ajudar a alenar: Blanca, lo que te pasa se llama IMPOTENCIA!!
No ho puc explicar en paraules, però després d'aquella conversa telefònica vaig deixar d'agonitzar del tot.

Les persones que passem per aquest camí ens entenem i ens ajuda molt comentar-ho entre nosaltres.
Per aquest motiu dedique aquesta entrada a totes les dones, homes i parelles en general que no han tingut un camí facil per a aconseguir al seu/seua BEBÉ.
Sols elles saben què, des d'abans de concebir-lo, ja estem fent coses per ells. Coses que no hem fet ni farem per ningú més.

I vos deixe amb un escrit de la meua terapèuta de la fertilitat, Toñi González, del seu blog Fertilidad y reproducción on parla d'eixe estat, del dol i dels mals moments.

Gràcies Toñi per aparèixer en la meua vida!! (Gràcies a Neus també perquè me la presentà! jeje)
I a Gabriela Cunha per ensenyar-me que el meu arbre genealògic és més important del que em pense.
I a Juana Crespo per ser tant humana, valenta i tindre tanta empatia amb mi.

I a vosaltres, pinolectors, perquè sé que vos il.lusioneu amb mi i m'ho demostreu amb els vostres missatges tant al blog com al Facebook.

27. Programant el 2n polvasooo!!! jejeje.

Holaaa a tot@s!!!
Ja estem ací de nou, i ara que tinc més informació, m'he decidit a escriure-vos-la.

Esperant resultats d'anàlisis i demés ... Ja he anat de festa i he tornat, ejjeje.

Per a que no es despengeu vos recordé un poc on ens quedàrem:

En l'última entrada, 26. Sigue buscando... vaig comentar què em faria un análisi per descartar la Insuficiencia Adrenal o tractar-me-la, ja que els últims resultats em van eixir perfectament i no hi havien sospites d'alteració en les glàndules suprarrenals però l'endocrino volia assegurar-se.
El que sí em va eixir alterat va ser la prolactina, i qué fort, perquè l'endocrino em va apretar un poc les mames i vaig veure cóm eixia una goteta de llet del pesó, qué fort! Que tinc llet!!! Jeejjejejej.
Blanca, la vaca lechera! ejjee.
No me n'alegre, eh?? Que tindre la prolactina alta no és bo, pot impedir l'embaraç o ocasionar abortaments. Però em ric de mi, sinó ja hauria agafat depresió de tant d'impediment! jejejje.

Doncs, ara ja vos puc dir que....
Després de llegir-se el nou anàlisi i comparar amb els seus valors de referència, els resultats diuen que ESTIC SANA COM UNA POMA!!!! Yujuuu!!!!
Això em va dir l'endocrino, Vicent Penadés, d'Alzira.

Ma mare i jo vam eixir de la consulta totes comboiaes pels resultats. I només vaig poder li vaig reenviar l'informe a Juana Crespo, la ginecòleg de l'embaraç, per correu electrònic per a que em diguera alguna cosa.

Només va passar un sol dia i em van telefonar d'Equipo Juana Crespo per dir-me que els doctors havien vist el resultat de l'anàlisi i deien que estava tot bé i que repreniem la inseminació per on ens l'haviem deixada.

I JA ESTIC IL·LUSIONADA DE NOU!!! 

Aleshores l'altre dia vaig anar a fer-me una ecografia postovulatòria i vaig començar a prendre'm Progyluton(estradiol/norgestrel) que segons tinc entés són hormones.

El comentari de Juana Crespo només li va aparèixer el meu ovari esquerre en l'ecografia va ser que tenia un miometa xicotet i que li semblava que tenia un poc d'endometriosi.
Em diu: Ho tens tot xiqueta, un poc de velleta, un poc de geperudeta, un poc de coixeta, .... jejejjeje.
I em torna a dir el que faria ella:
Blanca, jo et faria un altra inseminació artificial, ara amb estimulació ovàrica, i si no ho aconseguim ja revalorem què fem.
I a mi el que diga ella em sembla perfecte, perquè confie molt. Per a mi és la millor!!

Deures per a casa:
Aleshores a partir del 2n dia de regla m'he de prendre per via oral Femara durant 5 dies i a partir del 4t dia m'he de subministrar HMG-Lepori via subcutània, és a dir punxada a la panxa(Què em fa una por... perquè me l'he de posar jo, a vorem, em faré especialista en tot, ejjejej).
Toñi, la meua terapèuta de Psicofertilidad Natural, ens diu que quan aconseguim l'embaraç...
ENS CONVALIDARAN EL MÀSTER EN BIOLOGIA! JEJEJEJE.

El següent pas és que només em vinga la regla he de telefonar per agafar cita i que controlen cóm van creixent-me els òvuls, ja que aquesta estimulació el que fa és que ovule més quantitat però que ovulen tots al mateix temps, perquè si ovula un massa ràpid és el que cau i només tindria una oportunitat. Això vol dir que hi ha posibilitat de tindre un embaraç múltiple!!! Vinga, a veure si m'ix bessonà i en una parida ja ho tinc bé! jejejejejje.

Jo em crec una gallinota tota hormonà amb una muntonà de rovells a la panxeta preparats per a ser fecundats.
Jejejjeje, visualitzeu-me per favor!! jejjejejeje.






I gràcies per llegir-me!!!!
Fins la pròxima entrada, pinolectors!!!!

26. Sigue buscando...

Hola de nou!!

Ara que ja ha passat tot ja tinc gana de contar-vos-ho, però he sentit el mateix que quan no em vaig quedar amb l'esperma danés, malgrat siga amb menys intensitat:
- En principi dius: té igual! Tot passa per algo, bla bla bla, ...
- A l'endemà dius: per què no m'hauré quedat?
- I el 3r dia estàs trista i despagà.
- Al 4t dia la gent et troba rara i no saps per què, si tú estàs bé! Però no estàs bé del tot, se't nota.
- Però al 5é dia el vinet i el gin-tònic ja van que xuten! jejejeje.

El dol l'hem de pasar, siga per la pèrdua d'una parella, una il.lusió, amics, ...
I jo m'he deixat portar i, crec que ho he fet bé.

Bé, al que anem!!!
M'havia de fer un anàlisi el dia 15 de la inseminació, i eixe dia mateix va i em baixa la regla.
Vaig haver de fer-me l'anàlisi igualment ja que és protocol de la clínica verificar que no estava embarassada.

Vaig aprofitar per fer-me un análisi super exhaustiu que m'havia demanat l'endocrina que m'estava atentent. Sí mantes, ara també tinc endocrina, la familia crece!!! jejejej.

La veritat que ha sigut per a mi un descobriment!! Toñi, la meua terapeuta de la fertilitat, la que m'està portant la dieta i els complements,de Psicofertilidad Natural, em va recomanar anar a una endocrina de Madrid, en la que ella confía, per descartar una posible disfunció en les glàndules suprarrenals, ja que ella veía extrany que tinguera tanta progesterona. 

África Villaroel es diu, i va ser una dona super amable que em va fer milantamil preguntes i em va demanar dos-cents mil anàlisi més! Ha sigut super profesional i he aprés molt d'ella també.
La consulta la vaig fer on-line i molt còmodament. Em responia els mails molt ràpidament i sempre molt educada i atenta.

Bé doncs, en tindre el resultat de l'anàlisi el vaig enviar a Equipo Juana Crespo, a València, a qui he triat per a que em deixen embarassada i em van donar una cita.

Vaig anar i Juana Crespo em va dir que tinc els ovaris vellets. Que ho tenia difícil de manera artificial però que ella intentaría 3 inseminacions artificials. I que la próxima me la faria amb estimulació prèvia, cosa que em semblava lógica per fer algo distint a la primera vegada.
Com que ja em va dir que no era bona candidata per a una In Vitro, ma mare li va preguntar quína opció em donava en esgotar les 3 possibilitats de inseminació artificial si no em quedara en cap.

Juana, tranquil.lament, com sempre i m'encanta, em va explicar que en el meu cas aconseguiria els mateixos resultats amb una FIV que amb una Inseminació Artificial, però que la 1a era 4 vegades més cara, i amb més risc per a mi.

L'opció que em donà, un nou descobriment per a mi, va ser l'adopció d'embrions.

Açò és que jo adopte un embrió d'un altra parella, és a dir, que quan es fan la In vitro, els òvuls que els sobren, els poden donar per a investigació, tirar, o aquesta opció per a mi: Donar en adopció.

Aquesta pràctica és molt més económica i seria la 2a opció per a mi, en cas que no em funcionàren les inseminacions artificials.

Saber esta informació em relaxa. Una perquè sé quínes opcions tinc si no em quede amb les inseminacions artificials i un altra perquè econòmicament em faig càlculs i m'organitze.

D'altra banda l'endocrina em va fer un informe amb tota la informació que li havia proporcionat i em va dir que sospitava de insuficiencia Adrenal(que no renal), i que començara ja amb un tractament amb cortisona.

Jo em vaig agobiar i li vaig dir que no, que no m'anava a prendre cortisona iau.

Ella em va aconsellar que em visitara un endocrino presencialment (ja que ella em tractava via on line) i que també seria convenient la visita d'un especialista de l'aparell digestiu.

Així és que li envie un correu electrònic a Toñi, de Psicofertilidad natural, la meua terapeuta que m'està preparant amb alimentació i vitamines per a la fertilitat i la que considere mare en tot el procés i li ho comunique tot.
Toñi em diu que necesita veure'm i només m'obri la porta em diu: Blanca, es más importante de lo que creía!!!

Jo acollonada, però amb la fe que tot allò que té problema té una solució, i jo sóc lluitadora!!!

El primer que veig és un llibre gordo de Petete. Ella em diu que s'ha hagut d'estudiar lo que no està escrit perquè en els 12 anys que porta treballant en açò no havia vist este cas, i que els metges tampoc saben cóm treballar la insuficiencia adrenal.

Ale pues, jo pense, però puc fer algo?

Paralel.lament envie un correu(segons ordres de Toñi) a Equipo Juana Crespo, els adjunte el informe de l'endocrina de Madrid, África Villaroel, i els pregunte qué faig?

Ràpidament em responen que primer solucione el problema, ja que si tinc insuficiencia adrenal seria perillós per a l'embaraç!!!

Mira pues, doncs per això no m'he quedat embarassada amb la passada inseminació!!! jejejjeje. Siempre positivo!

Toñi m'aconsella que anem a un endocrino de manera presencial, que ens faça un informe i anem per parts.

Jo trobe un que em cobreix la meua assegurança privada. Tinc una visita amb l'endocrino nou, Vicent Penadés, i em demana repetir uns anàlisis.
Quan li'ls porte em diu, amb sorpresa per a mi, que no tinc insuficiència adrenal!!! Que m'ha eixit el cortisol super bé però que necessita veure un nou anàlisi per descartar-ho del tot.
Així que, com m'ha dit que descanse un meset i em faça el dit anàlisi aprofitaré per fer algunes festetes que m'han surgit! jejejejje. El que va davant va davant!

I fins ací el que sé.

És prou de rotllo, així que ja estareu cansadet@s.

Moltes gràcies per llegir-me!!!

Fins la próxima entrada!!!

Sigau feliços!!!

25. 1a inseminació artificial.

Hola a tot@s!!! Cóm heu començat el 2018??? Espere que súper!! I sinó, és perquè lo bò està per vindre. Sort!!!

Jo vaig a seguir contant-vos el meu viatge per la fertilitat en recerca de la maternitat.

Vos refresque la memoria perquè fa temps que no escric:
Ens vam quedar quan em van anunciar que estava llesta per a inseminar-me i en 4 dies me l'havia de fer.
S'enrecordeu?

Doncs ara resulta que, per a preparar-me per a la inseminació, m'havia de punxar a la panxa amb l'ovitrelle un diumenge de nit a les 00:00 hores per a fer-me ovular en 48 hores i que em programaren la inseminació el següent dimarts de matí.

Eixe diumenge se'm va fer llarguíssim!! Vaig estar tot el dia buscant videos en YouTube on m'explicaren cóm me l'havia de posar, ja que és una xeringa, no tinc experiència i a banda em fan por les agulles malgrat sóc donant de sang.
No m'atrevia a punxar-me a mi mateix!!
Vaig pensar en anar a una farmàcia de guàrdia, en dir-li-ho a algú de confiança, ...
Però sincerament, ni eren hores ni anava a fer-me la "tikismikis", ja que podía ser què en la in vitro o en la propera inseminació m'havera de punxar tots els dies, així que havia de practicar.

Quan ja m'havia papat tots els videos de totes les clíniques de fertilitat que hi ha on line em sentía preparada, sabia cóm ho havia de fer i ho vaig fer:
Em vaig agafar la molla de la panxa, dos dits més baix del melic cap a la meua dreta i vaig clavar l'agulla ni ràpid ni lentament. No és llarga, será un centímetre i poc, el que sí que dóna impressió és que cou un poquet mentre va entrant.
És molt cómode perquè quan ja la tens dins, has d'apretar un botó, com si fos un boli, t'esperes 10 segons, soltes la molleta i lleves l'agulla, i ja no fa gens de mal.
No em va eixir ni morat ni res, i diuen que sol eixir.
Tampoc vaig tindre efectes secundàris ni res. I em vaig considerar una valenta per haver-me punxat jo sola! jejeje.

I arribà el dia, dimarts, era la nit de les animetes, vespra de tots sants, quin dia més peculiar, no? jejej. Jo no l'havia triat, eh? Jejjejeje.
I se n'anem ma mare i jo cap a Equipo Juana Crespo, el lloc que he triat per quedar-me embarassada.
Em vaig mudar per a l'ocasió. Sí, per a mi és important. Era un dia molt bonico per a mi. Anava a concebir al/la meu/a futur/a fill/a!!

Ens vam esperar prou temps llegint revistes i pixant. Sí, sóc molt pixona i en arribar, no sé si del nerviós, però no em podia aguantar. El problema és que per a la inseminació havia d'anar amb la vejiga plena. Vaig preguntar si podia fer pipi i em van dir que sí però que bevera aigua de seguida per tornar-la a omplir. Com una cisterna, vamos. Jeje.

De sobte em criden i anem ma mare i jo cap a la sala. Entrem, em pose al potro i apareix un xic, sí, no m'ho feia Juana Crespo, la ginecòleg que m'atén normalment. I jo vaig pensar: toca, almenys hi ha un home en el procés!! jejeje.
Bueno, no estic tant contenta, era molt soso. Xico, que per a mi aquest pas és el més important, empatitza!!! jejeje.

Mentre es preparava per a tindre tots els utensilis a l'abast em pregunta: Es tu primera inseminación? I quan li conteste que sí, es va quedar callat. I jo amb cara de póker. Potser necessitava concentrar-se, jejeje.
I allà que m'introduí 10'7 milions d'espermatozoides. Sí, eixa barbaritat posa al informe!! Jejejejjejej.
En acabar, em xoca la mà i em diu: Mucha suerte! I desapareix.
Ale, adeu inseminador!!

La imfermera em diu que em quede amb les cames estirades uns minutets i ma mare s'acosta i "comentem la juà".
Ma mare fa: Ja està?
Sí, és que va ser molt senzill i ràpid.

Bé, respecte a la postintervenció em van dir que féra vida normal però que no movera les caderes bruscament ni pegara bots.
I quant a la medicació m'havia de posar uns òvuls de progesterona via vaginal matí i nit, cosa poc complicada. Et poses l'ovul i a rodar. Ara sí, tot el dia amb salvaslip perquè va xorrant, ejejjeje. Però és poc, que l'ovul és com dos pessolets de menut.
La progesterona tinc entés que ajuda a que l'embrió s'implante.

I ara a esperar...

Fins la próxima entrada!!!!